ANSIETAT EN L'ETAPA PREESCOLAR

________________________________________________________________________________

Hi ha moltes definicions d'ansietat, però la més usual és l'aprensió o el temor excessiu sobre circumstàncies reals o imaginàries. La característica més important de l'ansietat és la preocupació, que és la inquietud excessiva sobre situacions de resultats incerts. La preocupació excessiva és improductiva per què pot interferir amb l'habilitat de prendre les accions adequades per resoldre un problema.

Els símptomes de l'ansietat poden reflectir-se en el pensament, comportament i en reaccions físiques. No tots els símptomes es presenten en tots els nens ni en la mateixa intensitat.

L'ansietat és part del patró normal de desenvolupament, que es mostra de manera diferent a mida que els nens creixen.

• L'ansietat es pot presentar dels 7 als 9 mesos d'edat, quan els nadons demostren ansietat davant els estranys i s'enfaden per la presència de persones desconegudes. Abans d'aquest moment, la majoria dels nadons no donen mostres d'aflicció excessiva quan estan al voltant de persones que no coneix.

• Entre els 12 i 18 mesos, quan els nens inicien la deambulació, poden expressar ansietat per la separació. Es molesten quan els seus pares els deixen per períodes curts de temps, ploren, preguen que no els deixin i tracten d'evitar que marxin. Generalment, aquesta ansietat per la separació es resol a mida que passa el temps i els nens acaben mostrant l'habilitat de separar- dels seus pares.

• En les etapes preescolar i d'infància primerenca, els nens tendeixen a estar limitats en quan a la seva habilitat per anticipar         successos futurs, però a la meitat de la infància, aquestes destreses de raonament estant, generalment, bastant desenvolupades.

Causes

_______________________________________________________________________________________________

• El temperament     Els trets de temperament poden estar relacionats amb futures manifestacions d'ansietat. La tendència a la timidesa, a presentar moltes pors i a evitar situacions noves o desconegudes, constitueixen un factor de risc, en el sentit de que, depenent de les circumstàncies que envoltin la vida del nen, es podrà desenvolupar ansietat en edats posteriors.
• Problemes en el vincle     La inseguretat en el vincle del nen amb els seus pares constitueix un altre factor de risc pel desenvolupament de l'ansietat. Els nadons amb un tipus de vincle ambivalent podran presentar més problemes d'ansietat en la infància i l'adolescència.  
• Dificultats d'adaptació     Els nens preescolars són susceptibles a les situacions que requereixen un canvi o un reajustament de les seves vides (canvi de domicili i d'escola, alguna malaltia o canvi important de la rutina, separació o divorci dels pares). Amb freqüència passa desapercebuda la relació causa-efecte.
• Situacions d'estrès     En aquestes situacions els nens manifesten reaccions regressives i tenen actituds de nens més petits, tenen por de coses que ja havien superat, necessiten més proximitat amb els pares, s'empipen ràpidament, ploriquegen fàcilment, és queixen de moltes coses i estan més sensibles. Normalment, apareixen clarament els factors que poden estar estressant al nen.  

Si el grau d'ansietat és important per l'edat del nen, està perdurant al llarg del temps, no sembla millorar i està causant problemes significatius, se li ha de prestar atenció i és recomanable l'assessorament d'un professional de la salut mental.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________________________ 

• Els problemes d'ansietat en aquesta etapa evolutiva poden ser tractats de manera efectiva, especialment si han estat detectats aviat. L'objectiu terapèutic anirà dirigit a que el nen torni al seu nivell normal de funcionament.

• En aquestes edats, la intervenció terapèutica consisteix en un assessorament als pares. Se'ls hi ofereix unes eines que han d'utilitzar per ajudar al seu fill a gestionar la problemàtica que està relacionada amb la seva ansietat.

• Si l'ansietat que presenta el nen és important, podrà estar indicat un tractament terapèutic individual combinat amb l'assessorament als pares.