DÈFICIT DE L'AUTOESTIMA EN LA INFÀNCIA

_____________________________________________________________________

L'autoestima és el nivell de confiança que té una persona en ella mateixa respecte com de capaç se sent per afrontar amb èxit qualsevol esdeveniment. La infància i l'adolescència són etapes plenes de reptes, canvis i situacions estressants on la imatge que es té de sí mateix juga un paper decisiu en l'èxit adaptatiu.

L'autoestima es construeix des de la primera infància i dependrà molt de la relació entre el temperament i i l'entorn emocional en el que creixi el nen. Una baixa autoestima pot manifestar-se, en els nens, amb símptomes diferents però que tenen en comú crear un malestar i un alt sentit d'incapacitat i poca gestió de les emocions.

Signes més habituals de la baixa autoestima en nens

_______________________________________________________________________________________________

• Ànim trist    Mostren un sentiment general de tristesa.
• Actitud critica    Desmesurada, que manté als nens en un estat de insatisfacció amb sí mateix. En ocasions, a través de les seves autocrítiques busquen l'atenció i la simpatia dels demés.
• Invenció de coses per cridar l'atenció    Mentir, fer-se el nen petit, per obtenir major protagonisme.
• Indecisió    Por exagerada a equivocar-se. Poca confiança en ells mateixos, sentiments d'inferioritat, incapacitat, impotència i, per tant, grans dificultats a l'hora d'exposar-se a situacions que li poden generar temor al fracàs doncs estan convençuts de que no les superaran.
• Desig de complaure    No s'atreveixen a dir NO, per por a desagradar i perdre la bona opinió dels demés. Presenten una necessitat constant d'aprovació i depenen d'ella per aconseguir valoració personal. El desig de complaure també pot portar a deixar-se influenciar fàcilment, a canviar d'idees i de conductes molt sovint i en funció de amb qui estigui.
• Actitud perfeccionista    Auto-exigència per fer "perfectament" tot el que intenten, que condueix a la frustració quan les coses no surten amb la perfecció exigida. Rares vegades estan contents amb el que fan i no solen estar satisfets de les seves tasques escolars mostrant una marcada resistència a ensenyar-les. Presenten baixa tolerància a la frustració pel que poden abandonar, fàcilment, qualsevol activitat.
• Actitud desafiant i agressiva    Presenten irritabilitat i poden esclatar per coses sense importància, pròpia de la seva actitud crítica. Tot fa mal, tot disgusta, tot decep i res satisfà. La majoria dels nens amb baixa autoestima encobreixen la seva frustració i la seva tristesa amb sentiments de ràbia. El temor a la falta d'aprovació el compensen transformant la seva inseguretat en una conducta agressiva.
• Actitud inhibida i poc sociable    En la mesura en que es valoren poc, tenen molta por a auto-exposar-se i, com a conseqüència, poden presentar dificultats per fer amics.
• Adoptar un rol que no els hi correspon    Demostrar valentia, atreviment al grup amb la finalitat de sentir-se acceptats i admirats.

S'ha de tenir en compte que una autoestima danyada sol venir associada a diferents alteracions emocionals pel que, freqüentment, resulta difícil aïllar els símptomes propis d'una baixa autoestima amb els que apareixen en confluència amb diferents trastorns.

Causes més freqüents en l'origen de la baixa autoestima en nens

_______________________________________________________________________________________________

• Ambient familiar conflictiu      Pot ocasionar, en els nens, confusió en el seu creixement.
• Dificultats en l'aprenentatge    Quan això passa, poden sentir-se inferiors als demès nens. Quan les dificultats en l'aprenentatge són la causa de la baixa autoestima aquesta és manté perquè els nens acaben per creure que no són capaços d'aprendre i, per aquest motiu, bloquejar-se i fins i tot negar-se a aprendre per por a fracassar.
• No passar el temps necessari amb els pares    Per absència o per excés de feina.
• Establiment d'una relació afectiva insegura amb els pares.
• Excessiva protecció    Aquesta situació provoca que el nen no aprengui a ser autònom i que senti que no pot fer les coses sol o que no confien en ell perquè les faci.
• La crítica excessiva    Quan a un nen se li repeteix que no és bo per res, perd la confiança en sí mateix i li crea una sensació de inutilitat que el fa pessimista i reticent a fer alguna cosa positiva.
• Impressió de sentir-se pressionats    Estan molt pendents del que s'espera d'ells i tenen por de no complir les expectatives dels demès.
• Han patit o pateixen situacions traumàtiques o generadores d'importants conflictes emocionals.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Aconseguir que el nen desenvolupi una bona autoestima és de summa importància ja que aquesta és l'eix central de la formació de la seva personalitat.

La intervenció terapèutica va dirigida als nens i als pares

• Als nens     Aprenentatge de diferents estratègies que els ajudi a construir pensaments més realistes i assolibles sobre sí mateixos i, com a conseqüència, vagin descobrint els seus aspectes positius que permetin tenir una millor imatge i una manera més efectiva de interactuar amb els demés. Ensenyar i oferir recursos és imprescindible perquè vagin creixent, formant-se i acceptant-se tal com són, amb els seus èxits i els seus fracassos.

              També se'ls afavoreix l'aprenentatge en la resolució de problemes que els ajudi a poder afrontar l'estrès i la tolerància a

              la frustració amb major eficàcia. La capacitat per resoldre problemes és una font d'autoestima positiva per el nen.

• Als pares     Es proporciona les pautes necessàries per gestionar, adequadament, les conductes i dificultats que experimenta el seu fill.