CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS DE L'AVORTAMENT
_________________________________________________________________________
L'avortament representa un risc pel benestar psicològic de la dona i moltes d'elles pateixen en silenci els seus efectes
emocionals. Independentment de que s'hagi tingut un avortament provocat, terapèutic o espontani, el fet de que una dona tingui que viure una interrupció del seu embaràs
ja és motiu de dolor per a ella. Experimentar aquesta pèrdua, per les raons que sigui, porta repercussions a nivell psicològic i emocional per la dona i, moltes vegades, també pel seu entorn.
Les manifestacions psicològiques d'un avortament poden variar considerablement d'una dona a una altra tenint en conte el nivell de consciència del fet, la vivència
pròpia del avortament que pot ser traumàtica o no, el moment del cicle vital en el que es troba, ideologies i creences al respecte..............
Hi ha dones amb una més alta probabilitat de patir un efecte emocional o psicològic desprès de patir un avortament
- Patiment de problemes emocionals o psicològics anteriors.
- Coacció, forçament o perssuassió per realitzar un avortament.
- Punts de vista religiosos, morals o ètics que entren en conflicte amb l'avortament.
- Grau de percepció de la responsabilitat.
- Grau de desig de l'embaràs.
- Avortament per anomalies genètiques o fetals o en les últimes etapes de l'embaràs.
- Falta de recolzament d'altres persones importants per la dona o de la seva parella.
L'avortament suposa un pèrdua i com a tota pèrdua, requereix d'un procés de dol. El dolor i el patiment seran més grans quan més avançat sigui l'embaràs. La
dona ha d'afrontar el dol pel nadó no nascut. La pena es barrejarà amb por i ansietat, por de no poder tenir fills, culpabilitat per pensar que ha estat la responsable i una gran tristesa.
Encara que s'intenti animar-la, minimitzarà la seva pèrdua. Haurà de ser capaç de reconèixer aquest dol, que comportarà un procés d'acceptació, i que es curarà quan estigui preparada, però
mai negant que el què li ha passat té una gran importància en la seva trajectòria vital.
En el cas de que l'avortament s'hagi convertit en una experiència traumàtica, el més comú dels símptomes és el Síndrome Post - Avortament i té conseqüències
psicològiques que afecten molt a la mare. Seria una versió similar al estrès postraumàtic enfocat específicament a casos d'avortament.
-
Sentiments de remordiment i culpabilitat. Desesperació.
-
Oscil·lacions del ànim i depressió. Poden presentar disfuncions sexuals.
-
Trastorns del son i de l'alimentació.
-
Malsons relacionats amb el tema del avortament. Dolor davant la presència d'embarassades, nadons i nens.
-
Falta de capacitat laboral.
- Reaccions d'hostilitat, de ràbia
-
Pèrdua de confiança en la capacitat de prendre decisions.
-
Retraïment.
-
Esgotament.
-
Disminució de l'autoestima.
-
Disminució de la capacitat de concentració.
Aquesta simptomatologia pot no presentar-se d'immediat. De vegades, quan una dona ha passat per aquesta experiència, recorre a la repressió com mecanisme de defensa
per protegir-se del dolor i si això passa, els símptomes poden tardar molt de temps en manifestar-se.
Com a conseqüència, l'angoixa per un avortament que no es vol reconèixer pot generar demandes de teràpia per problemes que, aparentment, res tenen que veure.
INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA
_______________________________________________________________________________________________
És important que les dones que pateixen un avortament amb conseqüències emocionals significatives o el Síndrome Post-avortament realitzin un tractament psicològic, doncs la
simptomatologia pot comportar greus conseqüències en la seva vida i afectar a les vides de les persones que les envolten. Poden arribar a presentar problemes psicològics greus i permanents.
Objectius
- Determinar les raons per les quals s'ha produït l'avortament.
- Elaboració del dol, acceptació de la pèrdua i resolució de la culpa.
- Afrontament de les situacions que generen por.
- Treball de les àrees clíniques que es trobin més afectades com l'autoconcepte, l'autoestima i l'autoimatge.