CRISIS EN EL CICLE VITAL

______________________________________________________________________

 

El cicle vital és el procés de desenvolupament que recorren les persones i les families a través d'una sèrie d'etapes, des de el naixement fins la mort.

Passar d'una etapa a una altra implica necessàriament un canvi i tot canvi implica en sí mateix una crisi, no tant sols en la persona que l'està travessant sinó també en el grup familiar. En cadascuna d'aquestes etapes, les persones tenen que realitzar unes determinades tasques i, el fet de que apareguin noves obligacions, suposa un reajustament que de vegades pot comportar un desequilibri. Si aquest reajustament no es fa de manera adequada, l'etapa no s'haurà resol bé i de forma completa, el que suposa que en la següent, els reajustaments no es podran realitzar de manera correcta.

 

Les etapes que es reconeixen dintre del cicle vital

_______________________________________________________________________________________________

• Constitució de la parella    Amb la formació de la parella es constitueix un nou sistema que serà l'inici d'una nova família amb característiques pròpies. A la vegada, cada membre de la parella aportarà creences, actituds i expectatives que hauran heretat de les seves pròpies famílies el que obligarà a que examinin cadascuna d'elles i negociar-les per establir la seva nova identitat com una família, acceptant les diferències i mantenint les seves individualitats.

Les pertorbacions més habituals en aquesta etapa estan originades per la persistència en el temps del aïllament de la parella del seu medi ambient, per l'aliança desmesurada amb la família d'origen, per una unió de tipus fraternal entre els membres de la parella com una manera de sortir de la llar paterna..........

• Naixement i criança    El naixement d'un fill genera molts canvis en la relació de parella i en tota la família. Aquest nou triangle (mare-pare-nadó) reactiva en els pares experiències pròpies anteriors, i apareixen nous rols i funcions (ser mare i pare). La incorporació d'un fill pot provocar molta tensió en la parella. Suposa també un tomb cap a la família extensa el que, habitualment, es rebut de forma positiva, però en ocasions, augmenta la tensió i els conflictes entre la parella.

Les pertorbacions més habituals en aquesta etapa estan relacionats amb la persistència de la unió mare- fill al llarg del temps, amb la intolerància per part del pare d'ocupar un lloc secundari en la triada mare-pare-fill durant els primers mesos i amb una excessiva participació de la família extensa en la cura del nadó, amb la conseqüent dificultat dels pares per adaptar-se en aquesta nova etapa.

• Fills en edat escolar    Aquesta és una etapa crucial en l'evolució de la família. Suposa la primera separació del fill del nucli familiar. Entrarà a una nova institució amb mestres i companys i realitzarà activitats fora de casa pel que la xarxa social del nen s'amplia i comença a relacionar-se amb altres adults significatius (mestres). 

                  Les pertorbacions més habituals en aquesta etapa estarien derivades de la vivència negativa d'aquesta fase per part

                  dels pares. Si ho senten com una pèrdua o un abandonament, amb mostres d'ansietat davant la separació, provocarà que el nen

                  es trobi en una situació conflictiva que dificulti la seva adaptació.

• Adolescència    És una etapa de grans crisis per la majoria de les persones i les famílies. Es produeixen grans canvis en tots els membres del nucli familiar. L'adolescent s'afronta a un període de transició entre la infantessa i l'edat adulta, amb moltes turbulències a nivell emocional. Deixa la imatge idealitzada que tenia dels seus pares en la infància, intenta definir la seva identitat i aconseguir certa autonomia, encara que segueixen necessitant del recolzament i supervisió dels pares per realitzar aquest camí.

                  Les pertorbacions més habituals en aquesta etapa són els relacionats amb la dificultat que poden presentar els pares per

                  establir els límits adequats als seus fills, pares que es transformen en "amics" dels seus fills sense una clara diferència de rols

                  deixant a l'adolescent sense figures de referència i conflictes per permetre la separació de l'adolescent del nucli familiar.

• Sortida dels fills de la llar    Caracteritzada per la capacitat de la família per separar-se dels fills i incorporar noves persones com el gendre/jove o la família política. Els fills entraran en una nova etapa a on hauran de formar la seva pròpia família per poder continuar el cicle vital. Els pares han de saber reconèixer i acceptar a la nova família del fill com diferent i amb les seves característiques pròpies.

                  Les pertorbacions més habituals en aquesta etapa poden venir donades per pares que viuen la marxa dels fills amb

                  sentiments de pèrdua. Les parelles que s'han centrat en la criança dels seus fills deixant de costat la relació de parella, poden

                  acusar-los de deixar-los sols, quan en realitat el que hi ha és una dificultat en la parella parental per retrobar-se, estar sols o

                  acceptar el pas del temps.

• Edat madura    La parella s'afronta a nous desafiaments que impliquen la presa de decisions per iniciar la transició de la feina a la jubilació i per planificar la seva economia per a la resta de la seva vida. Es el moment en que els fills han marxat de casa, la parella es retroba i s'han de renegociar els interessos i les funcions.

                  Els problemes més habituals en aquesta etapa radiquen en la dificultat de considerar-la improductiva i en l'aparició de grans

                  dificultats per ocupar el temps que abans es dedicava a la feina.

• Senectut    Es produeixen canvis graduals biològics, psicològics i socials associats a l'edat, que són intrínsecs i inevitables i que ocorren com a conseqüència del pas del temps. 

Els problemes més habituals en aquesta etapa venen ocasionats pels canvis que es produeixen com a conseqüència de malalties, mals hàbits........ i que origina que els fills proporcionin les cures i protecció als pares. El fet de que apareguin o no conflictes entre els fills per afrontar aquesta situació dependrà de com s'hagin establert les relacions al llarg de la història familiar.

 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

 

En funció de quina hagi estat l'avaluació de la problemàtica, la intervenció terapèutica anirà encaminada a afrontar els problemes que s'hagin detectat en alguna de les etapes del cicle vital. S'ajustarà el tipus de intervenció al moment evolutiu de la família o al tipus de problemàtica del cicle vital que s'està travessant.

És important aclarir que la mateixa família és la que constitueix l'agent de canvi. Ha de trobar els seus propis recursos per tirar endavant i reconèixer les seves limitacions. El canvi ha de sorgir de la família, el professional només contribueix a impulsar el seu desenvolupament i ajudar a resoldre els conflictes per aconseguir un vertader canvi que s'adapti a les necessitats familiars.

 

Objectius

• Utilitzar la crisis com una oportunitat i no com un obstacle. Que pugui sortir d'ella enfortida i amb més recursos.
• Trobar el rumb perdut. Que la família pugui ser re-encausada en el recorregut de la seva història familiar.
• Buscar noves pautes d'organització familiar.