DIFICULTATS ESPECÍFIQUES EN L'APRENENTATGE

____________________________________________________________________________

Les Dificultats específiques del desenvolupament del aprenentatge escolar constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment escolar, dificultant l'adequat progrés del nen i la consecució dels objectius marcats en els diferents plans educatius. Són d'una importància moderadament alta, de manera que, per la seva remissió, a més del procés d'ensenyament regular, necessiten intervenció especialitzada i perllongada.

Dificultats Específiques d'Aprenentatge més habituals

• Trastorns de la lectura (en el reconeixement i en la comprensió). Dislèxia
• Trastorns en l'escriptura (de grafia i de composició). Disgrafía
• Trastorns en l'adquisició de les matemàtiques (de càlcul i de solució de problemes). Discalcúlia

Característiques

______________________________________________________________________________________________ 

• Originen una disparitat entre el vertader potencial del alumne i el seu rendiment acadèmic, repercuteixen en la seva autoestima i en les relacions amb els seus companys, podent afectar notablement la dinàmica familiar.

• Aquestes Dificultats solen passar desapercebudes en un primer moment, ja que els nens amb aquestes alteracions no presenten problemes en altres àrees i inclòs el seu rendiment en elles poden ser superior a la mitjana. La seva identificació en edats preeescolars (0 - 6 anys) és extremadament difícil i, generalment, aquests nens no es diagnostiquen fins els segon grau d'Educació Primària (8 - 9 anys). D'aquí la importància de la detecció a edats primerenques, durant l'Educació Infantil, d'indicadors de risc.

• Si no són precoçment identificats i tractats, poden produir, a part del retràs educatiu, un conjunt de conseqüències secundàries que poden perjudicar el procés d'ensenyament - aprenentatge. Els repetits fracassos solen portar a la desmotivació, a l'aversió per l'escola i a presentar respostes emocionals inadequades.

• La durada de les dificultats és relativa. Des del punt de vista estrictament psicopedagògic, si són detectades a edats primerenques (quan s'inicien els aprenentatges reglats de la lectura, l'escriptura i les matemàtiques) i s'apliquen adaptacions de recuperació amb l'adequada dedicació, aquestes dificultats haurien de remetre. No obstant això, l'experiència mostra que bé perquè la detecció és molt tardana o bé perquè no s'intervé adequadament, les Dificultats Específiques del Aprenentatge solen anar de manera progressiva fent-se més difícils de solucionar i les seves conseqüències sobre la resta dels aprenentatges escolars són cada vegada més limitants.

• Els alumnes amb aquestes Dificultats rendeixen per sota de la seva capacitat, tot i que les seves capacitats intel·lectuals són similars a les de la resta dels alumnes sense dificultats. No es tracta, per tant, d'un problema de baix Quocient Intel·lectual o d'un dèficit d'Aptituds generals. No obstant això, donada l'especificitat dels aprenentatges als quals afecta i la importància d'aquests per a la resta del procés educatiu, la diferencia del rendiment escolar dels alumnes amb aquestes dificultats pel que fa a la resta dels seus companys és cada vegada més acusada.

• Són tractables i solen millorar amb la intervenció psicopedagògica. Un esforç coordinat entre els pares, els professors i els professionals proporciona les bases per establir les estratègies individualitzades de tractament que inclouen la reeducació del àrea afectada i teràpia emocional perquè el nen adquireixi seguretat i confiança en el seu afrontament als aprenentatges. Quan més es retardi l'inici del tractament, la seva efectivitat serà molt menor.