LA DISCALCÚLIA O TRASTORN DEL CÀLCUL

_________________________________________________________________

La discalcúlia és un problema en el aprenentatge de les matemàtiques, independentment del nivell mental, dels mètodes pedagògics empleats i de les pertorbacions afectives, que s'observa en alguns nens. Es una dificultat d'integració i comprensió dels símbols numèrics en la seva correspondència amb les quantitats reals d'objectes, la correspondència entre el concret (la quantitat) i l'abstracte (el símbol).

Es manifesta amb una baixa capacitat per entendre els números, per la comprensió i realització del càlcul mental i per el processament matemàtic.

Es un problema que no guarda relació amb el nivell intel·lectual del nen ni tampoc amb el mètode d'ensenyament utilitzat, però manifesten dificultats amb les matemàtiques, senyes, direccions........ Fisiològicament poden influir en ella un dèficit en la percepció visual i/o problemes d'orientació.

• La discalcúlia es sol detectar entre els 6 i 8 anys, sent el primer símptoma la dificultat en l'aprenentatge dels dígits. Això es deu al fet que el nen no entén la correspondència entre el dígit i la quantitat, i comença a veure que les matemàtiques són complicades. Pot haver-hi senyals en l'etapa infantil.

• És difícil predir quin nen de preescolar, que presenten problemes de comptatge, de concepte numèric..... seguirà presentant discalcúlia a mesura que es desenvolupi i evolucioni.

• Els primers problemes amb el càlcul aritmètic es fan evidents cap als 8 anys, en altres no es detecta fins els 9 o 10 anys o desprès. En els nens més grans els afectarà en el raonament matemàtic, resultant impossible la resolució dels problemes aritmètics més simples.

• Les dificultats per comprendre les magnituds numèriques es reflecteixen en un baix rendiment en les matemàtiques a mida que l'alumne avança de curs escolar. A més, poden presentar retràs educatiu, problemes d'actitud i, en ocasions, d'acompliment en activitats quotidianes del dia a dia. Aquests nens corren el risc de desenvolupar ansietat cap a les matemàtiques, la qual cosa els suposa un bloqueig emocional que afectarà la seva capacitat cognitiva, no només en l'àmbit de les matemàtiques sinó en altres assignatures, de manera que dificultarà el diagnòstic.

Tipus de Discalcúlia

_______________________________________________________________________________________________

• Discalcúlia verbal                    Es la dificultat en nomenar quantitats matemàtiques, nombres, termes, símbols i relacions.
• Discalculia practognóstica      Problemes per enumerar, comparar i manipular objectes matemàticament.
• Discalcúlia lèxica                     Dificultat en la lectura dels símbols matemàtics.
• Discalcúlia gràfica                   Dificultat per escriure xifres i signes matemàtics.
• Discalcúlia ideodiagnòstica     Dificultat per comprendre conceptes i relacions matemàtiques.
• Discalcúlia operacional           Dificultat en la realització d'operacions matemàtiques.

Indicadors de Detecció

_______________________________________________________________________________________________

• Abans de res, cal distingir entre els nens que no se'ls donen bé les matemàtiques i tenen un nivell una mica inferior a la mitjana de la classe dels que presenten serioses dificultats d'aprenentatge en les mateixes. En aquest últim cas, és fonamental realitzar un diagnòstic primerenc del problema per prendre les mesures educatives oportunes.

• Tampoc s'ha de confondre la discalcúlia amb l'acalcúlia     L'acalcúlia és un trastorn del càlcul que no es deu a dificultats d'aprenentatge, sinó a una lesió cerebral sobrevinguda que pot tenir lloc fins i tot en l'edat adulta.

• Símptomes més comuns
• • Incorrecta escriptura dels nombres, com sí que fan la majoria dels seus companys, durant els primers cursos escolars.
  • Incapacitat o moltes dificultats per a la realització de sèries seqüencials o classificacions numèriques.
  • Problemes de raonament, el que li impedeix resoldre els problemes matemàtics més simples.
  • Dificultats amb els números, amb els signes matemàtics, confusions, transposició, problemes per expressar problemes matemàtics i interpretar els enunciats, dificultats en la coordinació espai-temporal
• Senyals d'alerta
• • Comptar amb els dits per calcular i dificultats per comptar cap en darrera o per fer càlculs aproximats.
  • Errors en la transcripció de números dictats i falta d'agilitat per gestionar números grans o per ubicar un número en una sèrie.
  • Greus problemes per memoritzar les taules de multiplicar.
  • No saber quina operació s'ha d'aplicar per resoldre un problema, dedicar molt de temps i esforç pel càlcul mental o per fer els deures de matemàtiques sense obtenir resultats positius.

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

_______________________________________________________________________________________________

Un nen amb Discalcúlia no és que sigui incapaç d'aprendre conceptes matemàtics, sinó que necessita recórrer un camí d'aprenentatge més llarg del que és habitual on se li ensenyi a manipular i gestionar-se amb els números des de diferents perspectives.

La Discalcúlia, com la Dislèxia, no desapareix però es reeduca.

• El diagnòstic de la Discalcúlia es realitza a partir dels resultats obtinguts en l'exploració neuropsicològica i en la que s'avaluen totes les capacitats que conformen el procés de càlcul, a més de valorar altres funcions com la memòria, l'atenció, les capacitats visuo perceptives i les visuo -espacials. També cal fer una avaluació de la capacitat intel·lectual global, per detectar en quina mesura els problemes numèrics i de càlcul, són específics o bé poden ser secundaris a una baixa capacitat intel·lectual.
• El tractament de la Discalcúlia s'ha de basar en els resultats de l'exploració, respectant les característiques pròpies de cada cas i posant èmfasis en aquelles dificultats que es manifesten de forma més severa. A través de la Reeducació, la finalitat és la de millorar els dèficits en el processament numèric i el rendiment general en l'escola.
• Els nens amb una Discalcúlia moderada que no reben tractament i els que encara rebent-lo no aconsegueixen millorar, tenen un major risc de presentar dificultats acadèmiques associades a la baixa autoestima i a la frustració. Aquestes complicacions poden provocar rebuig a anar a l'escola i a trastorns del comportament pel que a la intervenció psicopedagògica s'haurà d'incloure un tractament terapèutic que tingui com objectiu la resolució de la conflictiva emocional.