EL DOL EN LA INFÀNCIA

__________________________________________________________________________

Quan es tracta de la mort, es considera que els nens no senten el mateix davant d'ella que els adults, que no comprenen el què ha passat com ho entén l'adult i que no poden viure la pèrdua amb la mateixa pena que un adult.

Però la realitat és diferent i els nens sí experimenten el dol, i sovint el manifesten a través d'una varietat de reaccions tant prolongades i intenses com els adults. El problema radica en com reconèixer-la i en com ajudar-los a alleugerar les seqüeles que produeix el patiment que causa la pèrdua d'un ésser estimat.

La presentació del dol en els nens mostra moltes similituds amb les reaccions experimentades pels adults, encara que les seves manifestacions estaran intervingudes pel concepte que tinguin sobre la mort. La formació d'aquest concepte travessa una sèrie d'estadis que dependran tant del nivell de desenvolupament cognitiu del nen, de la seva edat, de les pèrdues patides amb anterioritat, així com de la informació i les explicacions que hagi pogut rebre sobre el tema.

• Entre els 3 i 5 anys     Conceben la mort com un estat diferent al de la vida, i per tant, real, encara que de caràcter reversible, transitori i que només afecta a certes persones. Creuen que els morts estan dormits, presenten les mateixes funcions biològiques que els vius, poden menjar i beure, i que poden despertar-se en qualsevol moment.
• Entre els 6 i 8 anys     Poden comprendre que la mort és el final de la vida, que és un estat definitiu i permanent, encara que segueixen mantenint la creença de que no afecta a tot el mon per igual. També és freqüent que representin la mort a través d'alguna figura o personatge present en la cultura popular.
• A partir dels 9 anys     El nen va adquirint la concepció madura de la mort com un estat universal, definitiu i irreversible, de manera similar a la de l'adult.
• Durant l'adolescència     Poden mantenir aquesta concepció juntament amb un sentit de omnipotència personal que, en alguns casos, pot portar-los a cometre actes temeraris i posar en perill la seva integritat.

Expressions del dol infantil

_______________________________________________________________________________________________

Les manifestacions del dol infantil són múltiples i varien segons el moment evolutiu en el que els nens es trobin.

Degut a que els nens no tenen les habilitats intel·lectuals suficients com per poder identificar i verbalitzar aquestes emocions, tendeixen a expressar-les en forma de conductes negatives. Això impedeix, en moltes ocasions, que els adults del seu entorn reconeguin la seva tristesa.

• La manera d'expressar les seves emocions davant de la mort no sempre és la mateixa que en els adults. No són tant freqüents els estats de tristesa, abatiment i pèrdua d'interès, sinó que els més habituals són els canvis de caràcter, de l'humor, del rendiment escolar, del comportament social, de l'alimentació o del son.
•  Els nens en dol experimenten una sèrie de sentiments que no saben controlar ni descriure i això els hi origina una gran confusió i angoixa. Sovint, aquestes emocions entren en conflicte i el nen pot trobar-se plorant amb frustració i agressivitat però tant sols és la manera que té per descriure la seva tristesa. Canvis en el comportament del nen són, freqüentment, el primer signe de dol.

Respostes més habituals

• Perplexitat, negació, ambivalència     Poden semblar confusos sobre el que ha passat, seguir preguntant quan podran veure a la persona morta, comportar-se com si no hagués passat res o mostrar-se indiferents.
• Conductes regressives     Depenent de l'edat, poden sol·licitar dormir al llit dels pares, tenir por a estar sols, fer-se pipí al llit, llepar-se el dit...........
• Conductes disruptives     Poden manifestar ràbia i enuig sent més desobedients, oposicionistes i desafiants amb els adults. També es poden veure implicats en baralles amb altres nens.
• Por a morir o a una altra pèrdua     Temor que la mort els afecti també a ells o als seus pares, i puguin resultar abandonats.
• Culpabilitat     En intentar comprendre la causa de la mort, poden arribar a la conclusió que el seu mal comportament o el haver-se sentit enfadat en alguna ocasió amb la persona morta, ha pogut contribuir-hi.

Quan el nen presenta simptomatologia en el procés de dol (dificultats per dormir, pèrdua de gana i de pes, pors, problemes a l'escola o en l'aprenentatge escolar, rebequeries, regressions, apatia, queixes de malalties físiques......), i es mantenen estables durant un temps prolongat, senyala que aquest dol no l'està elaborant de manera adequada i podria no quedar resol, pel que arrossegaria complicacions emocionals o de patiment durant massa temps. En tal cas, és convenient demanar ajuda professional.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________ 

Tal com s'ha fet referència anteriorment, els nens tenen dificultat a l'hora d'expressar verbalment les seves emocions de dol. No és fàcil per a ells saber identificar-les i denominar-les de la manera que ho fan els adults. Ells les senten però no sempre poden exterioritzar-les adequadament, perquè moltes vegades ni tant sols les entenen i no comprenen què els hi passa encara que saben que els fa sentir-se malament.

Objectius terapèutics

• Alleugerar el patiment del nen per la pèrdua i prevenir inestabilitats emocionals de més importància. S'ajuda al nen a que expressi i elabori els seus sentiments doncs és crucial en aquest procés. En els nens més petits en que la manifestació verbal de les emocions és més complicada, s'utilitzen eines indirectes com el joc terapèutic, dibuixos i simbolitzacions.

• Assessorament familiar     La majoria dels pares no saben com actuar per ajudar als seus fills i de vegades, equivocadament, pares i adults solen evitar mostrar els seus sentiments. És imprescindible no posar presa al procés i la família no ha de impacientar-se perquè el nen es recuperi, perquè es sentí bé i no pateixi.