IMPULSIVITAT EN LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

________________________________________________________________ 

Els actes impulsius són aquells que es realitzen sense reflexionar. Falta tot control autorreflexiu i no es veuen o no es tenen en compte els efectes de tals actes. La persona que realitza l'acte impulsiu no pot inhibir-lo voluntàriament o bé és incapaç d'oposar-se a l'impuls.

Es podria definir la impulsivitat com la tendència a recapacitar menys que la majoria de la gent, amb iguals capacitats, abans de realitzar una acció. La impulsivitat i l'agressivitat constitueixen trets de la personalitat estretament relacionats, pel que la impulsivitat, en ocasions, pot donar lloc a conductes agressives.

Avui en dia, la impulsivitat en molts nens i adolescents es manifesta amb una gran intensitat i freqüència, arribant a alterar la convivència i a condicionar la vida dels pares que la pateixen si es desconeixen els motius i la manera adequada d'actuar. Presenten serioses dificultats per reprimir els seus impulsos comportant nombrosos conflictes tant en l'àmbit familiar, social, com escolar.

La impulsivitat pot aparèixer com un factor psicològic independent o formant part, com a símptoma, d'un trastorn determinat. Sigui quina sigui la forma d'aparició, precisa d'un tractament específic i clar, doncs les repercussions directes que té, especialment dintre del àmbit familiar, pot alterar el seu equilibri emocional. També té importants efectes sobre la capacitat d'aprenentatge i la seva bona adaptació a l'escola i als companys.

Indicadors de Impulsivitat

_______________________________________________________________________________________________

• Actuar abans de pensar     No es detenen a mesurar les conseqüències dels seus actes, el que els hi crea complicacions en  l'escola, amb els amics i a casa.

• Contínuament tenen problemes pel seu comportament inapropiat.

• Baixa tolerància a la frustració     Reaccionen amb ràbia o agressivitat quan se'ls hi nega alguna cosa o es senten contrariats.

• Impaciència     Volen satisfer, immediatament, qualsevol desig. Tindre que esperar els hi suposa un gran esforç i una forta impaciència. Els més petits, si tenen que esperar, comencen a protestar i a portar-se malament.

• Falta de capacitat d'autocontrol     No controlen les seves reaccions, pel que poden arribar a semblar, en moments determinats, mal educats, impertinents o agressius.

• Interrupció constant de les converses     Contesten abans de que se'ls hi acabi de formular la pregunta i tendeixen a respondre encara que la pregunta no hagi estat dirigida a ells.

• Passar d'una activitat a una altra amb molta freqüència     Són desorganitzats i amb una pobre habilitat de plantejament, el que genera que no puguin acabar les seves tasques o activitats en el temps establert. Requereixen de molta supervisió.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Objectius del tractament psicològic

• Identificació, expressió i gestió de les emocions del nen i/o adolescent, per ajudar-lo a adquirir l'estabilitat emocional i gaudir de les seves relacions familiars i socials.

• Facilitar un conjunt d'estratègies que tenen com a finalitat regular les conductes impulsives segons l'edat i que permetin l'autocontrol
• Identificació de les emocions que precedeixen l'aparició de la conducta impulsiva.
• Exercitar l'expressió emocional amb l'objectiu de conèixer els propis sentiments i així poder gestionar-los adequadament.
• Detecció i correcció de pensaments i/o creences que afavoreixen l'acte impulsiu ajudant a l'aprenentatge de respostes alternatives en la resolució dels conflictes.