INSOMNI INFANTIL

_________________________________________________________________________

L'insomni és el trastorn del son infantil més freqüent i que pot afectar a partir dels 6 mesos d'edat. 

L'insomni infantil és una dificultat, que el nen presenta, per poder conciliar el son un cop està al llit o per poder mantenir-lo, és a dir, es produeixen freqüents despertades durant la nit amb una impossibilitat per tornar-se a dormir de manera espontània i sense ajuda.

A mida que el nen va creixent i adquirint el vocabulari els moments de iniciar el son es van complicant ja que és quan ell intenta dictar les normes que vol que segueixin els pares per fer-lo dormir.

• En l'etapa dels 6 mesos - 5 anys, els problemes més habituals per conciliar el son estant originats per causes mediques com còlics, otitis, reflux gastroesofàgic.........
• • No obstant en aquesta etapa les causes més freqüents de l'insomni és l'aprenentatge d'un mal hàbit en la conciliació del son i aquell que està originat per la resistència a ficar-se al llit, por o ansietat abans d'anar a dormir, plor i irritabilitat, pel que el nen no pot adormir-se sense la presència d'un adult i té, com a conseqüència, l'alteració del seu son i del seu comportament diürn així com el del funcionament familiar.
  • La sobreprotecció parental o la incoherència en l'establiment de normes juguen un paper molt important i poden produir una considerable distorsió del son del nen i el dels seus pares.
  • Les conseqüències seran irritabilitat i dependència de la mare. La família pot desenvolupar actituds de rebuig, inseguretat i inclòs agressivitat.

Normalment aquests episodis es superen amb l'edat i no necessiten cap tipus de intervenció psicològica, però si alteren considerablement la dinàmica de la família, serà convenient realitzar un tractament dirigit a la modificació dels hàbits del son.

• Els nens en edat escolar (6 - 12 anys) solen ser el grup amb major eficiència en el son, de manera que un problema d'insomni haurà de ser tingut en compte ja que, probablement, serà degut a problemes d'ansietat, por a dormir o por a pensar que no seran capaços de fer-ho, pors per elements pròxims a la seva habitació, experiències negatives viscudes..... o altres problemes de tipus psicològic.
• • Les conseqüències poden produir, al dia següent, cansament, alteracions de l'estat d'ànim i problemes de rendiment en tots els àmbits. Per tant, especialment quan és persistent en el temps i no hi ha causes orgàniques que ho expliquin, és recomanable que sigui avaluat per un professional i solucionar el problema que està causant l'insomni.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

• Abans de tractar el insomni, el pediatra ha de realitzar la primera valoració amb la finalitat ha de descartar qualsevol problema de causa mèdica que estigui generant l'insomni en el nen. Si és així, el metge donarà les pautes adequades per la seva resolució.
• Si no hi ha cap alteració orgànica, el insomni podrà ser degut a una deficient adquisició del hàbit del son, de tipus conductual (resistència a anar a dormir sense la presència d'un adult) o bé, per causes psicològiques.
• • Quan està originat per mals hàbits adquirits, el tractament més adequat és la reeducació dels hàbits de son a través del mètode denominat de les aproximacions successives.
  • Si el tipus d'insomni és conductual s'aplica el tractament cognitiu-conductual que consisteix en recollir en l'agenda del son les característiques concretes del son del nen que és motiu de consulta. Aquestes dades serviran per avaluar la situació inicial i per conèixer el progrés de les mesures que s'han establert per millorar el son del nen.
  • Si el problema és degut a causes psicològiques, és important efectuar una valoració dels possibles factors externs que poden està afectant al nen i que li generen ansietat. El tractament es dirigirà a minimitzar els factors desencadenants al mateix temps que s'ajuda al nen a que aprengui uns mecanismes per poder afrontar-los amb la major eficàcia.