DIFICULTATS EN EL PROCÉS DE SEPARACIÓ DELS PARES

__________________________________________________________________________

El número de separacions i divorcis ha augmentat considerablement en els últims anys. Això suposa canvis en l'estructura familiar amb la pèrdua d'algun dels seus membres i la incorporació d'altres.

És evident que una separació suposa un canvi important en les dinàmiques relacionals i requereix posar en marxa tots els recursos emocionals per tal de recuperar l'equilibri de la nova situació familiar. Cal donar-se temps per processar els canvis i a la vegada donar resposta i ajudar als fills a tornar a ubicar-se en el nou escenari familiar.

La ruptura dels llaços afectius és dolorosa i es viu amb angoixa per part de la parella doncs veu trencada el seu projecte en comú, però els principals perjudicats de tot procés de separació són els fills, en especial, els més petits. La resolució positiva de les conseqüències de la separació en els fills, dependrà clarament de la competència emocional dels pares que formaven la parella. La consciència i regulació de les emocions sovint és una tasca complexa sobretot en situacions com aquesta. En tot cas, si els nens estan vivint situacions no idònies com, per exemple, constants baralles, discussions....., el més adequat i beneficiós per a ell és que els seus pares es separin. Els fills pateixen molt més en situacions en que els pares són infeliços junts que quan decideixen separar-se.

Les reaccions dels fills a rel de la separació o divorci estant estretament vinculades a la intensitat del conflicte, al context socioeconòmic i cultural de la família, la manera en que cada pare compleix la seva funció educadora i altres variables associades a la situació pre i post-divorci.

Les conseqüències emocionals que la ruptura conjugal genera en els fills no estant predeterminades. Depenen d'un número important de factors i estaran relacionades amb l'edat, la maduresa del propi nen i la seva habilitat per afrontar-se als problemes, que condicionaran la forma com aquesta separació influirà en el seu desenvolupament.

Reaccions habituals que poden presentar els fills davant la separació dels pares, si bé, la seva aparició, gravetat o freqüència, dependrà del seu temperament i altres circumstàncies del seu entorn

• Quan el divorci es produeix durant l'embaràs o durant els primers mesos de vida del nen     En general la mare sol estar deprimida o alterada a nivell psicològic podent afectar el desenvolupament evolutiu del nen.

• De 1 a 3 anys    Els símptomes més freqüents tenen que veure amb comportaments regressius, demandes de més atenció, presència de timidesa en la conducta social i malsons. La tendència és creure que l'han abandonat.

• Entre els 3 i 6 anys     Sol ser comú el sentiment de culpa pel que es mostren o molt obedients o agressius. Tendeixen a negar la ruptura, no volen parlar d'ella i pregunten pel pare/mare absent com si tingués que tornar, independentment del que se'ls hagi explicat. Poden idealitzar aquest pare/mare absent o bé, segons les circumstàncies, un rebuig total fins el punt de negar-se a veure'l/a o estar amb ell/a.

• Entre els 6 i 9 anys     Apareixen sentiments ambivalents entre afecte i rebuig per tenir que viure aquesta situació i especialment per tenir que escollir. També presenten fantasies de reconciliació i experimenten sentiments de ràbia, tristesa i nostàlgia pel pare que ha marxat. El rendiment escolar es pot veure afectat.

• Preadolescents i adolescents     S'observen dos extrems del comportament depenent de les seves característiques prèvies a la separació o divorci dels pares. En un extrem apareix la rebel·lió (no acatament de les normes, desobediència, problemes amb l'alcohol o les drogues.....), el baix rendiment acadèmic i poden manipular als dos pares. En l'altra extrem, estant els submisos, els temorosos a ser abandonats, els que senten vergonya d'explicar el que està passant..........

La separació o divorci, no necessàriament ha de causar totes aquestes reaccions, però sí algunes d'elles. En la majoria dels fills, aquestes reaccions evolucionaran cap a la normalitat superant la crisis familiar i adaptant-se a la nova situació, però en altres, aquest procés desencadenarà problemes emocionals que poden inestabilitzar la seva vida.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_________________________________________________________________________________________________________

Objectius

• Ajudar a la parella a facilitar un procés de separació ja clarament assumit     Al tenir fills en comú implica que la relació i la comunicació com a pares haurà de continuar malgrat la separació.

• Afavorir el procés d'adaptació dels fills a la separació dels pares     En aquest procés succeiran diferents canvis que variaran en funció de les característiques personals així com la capacitat per adaptar-se a la nova situació, les experiències prèvies, els trets de  personalitat.........

• Assistir en la solució dels efectes emocionals que els fills estiguin patint     S'ha d'ajudar als nens a que es refereixin a la seva família actual amb la mateixa comoditat i respecte que abans de la separació o divorci dels seus pares. És també necessari que puguin referir-se a la llar del pare/mare, amb el que actualment no estant vivint, amb amabilitat i afecte. Quan els fills tenen problemes emocionals derivats de la separació dels pares, es fa necessari la realització de tractament terapèutic per ajudar-los a afrontar aquesta etapa.