MUTISME SELECTIU

_____________________________________________________________________________

El Mutisme selectiu és una alteració de la conducta, una dificultat que presenten alguns nens per comunicar-se verbalment en entorns i situacions socials poc familiars i/o amb persones poc conegudes.

Aquesta definició indica que el nen, encara que tingui una capacitat lingüística i comunicativa adequada per la seva edat, inhibeix selectivament la seva resposta verbal davant de determinades situacions socials o les restringeix a certes persones de confiança, és a dir, la seva capacitat lingüística es manifesta habitualment en l'entorn familiar pròxim (normalment pares i germans) però no es manifesta en altres ambients i amb persones menys conegudes.

La característica essencial del mutisme selectiu seria,  per tant, la inhibició persistent de la parla en situacions socials específiques i amb determinades persones.

Els nens amb aquesta problemàtica presenten una gran variabilitat en les seves interaccions i respostes verbals, el mateix trastorn pot prendre diferents nivells d'expressió i afectació social

• Alguns d'ells gaudeixen activament del contacte amb els demés i juguen sense grans problemes, però romanen en silenci.
• Hi ha altres que desenvolupen amb l'amic més proper estratègies de comunicació alternativa (signes, mirades, gestos......)
• Hi ha també un altre grup que considera la major part de les interaccions socials incòmodes i no participen en absolut.

El seu inici es produeix, generalment, en l'etapa preescolar i es manifesta, en moltes ocasions, de forma evident, durant l'escolarització, en l'etapa d'educació infantil. Molts dels nens amb mutisme selectiu solen presentar, a més, alguns trets de personalitat característics com timidesa, retraïment social, dependència, perfeccionisme...... que poden agreujar el problema o contribuir a la seva consolidació.

En ocasions, el mutisme es pot iniciar a partir d'alguna situació estressant (hospitalització, canvi de residència, ciutat....) o com a conseqüència d'una vivència traumàtica.

Aquesta inhibició de la parla rarament remet de manera espontània i pot prolongar-se durant molts anys sinó s'intervé i si la família adopta comportaments com un excés de protecció i actituds que poden reforçar, en el nen, la seva conducta silenciosa. El mutisme selectiu comporta alts nivells de patiment personal i té com a conseqüència importants problemes d'adaptació a l'entorn a més de repercutir negativament en el desenvolupament social, personal i acadèmic del nen.

L'increment de la demora entre l'inici del trastorn i l'actuació terapèutica contribueix a consolidar les dificultats del nen i a augmentar la seva resistència a les estratègies de intervenció terapèutica. Per tant, la detecció precoç i la ràpida intervenció es configuren com a mesures molt eficaces per la bona evolució del trastorn.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

El tractament del mutisme selectiu no resulta fàcil i requereix temps, paciència i complicitat entre totes les persones que estan involucrades en la vida del nen actuant de forma conjunta i coordinada.

El tractament terapèutic comença per una avaluació exhaustiva del desenvolupament del nen i la seva història psicosocial, sent l'objectiu obtenir informació sobre tots els elements que estant influint en l'origen i manteniment del trastorn.

• El tractament compren una sèrie d'actuacions que han d'afrontar, al menys, tres problemes bàsics que solen donar-se paral·lelament al mutisme.
• • L'alta ansietat present en el nen davant determinades situacions socials.
  • La limitada experiència que ha tingut el nen de parlar amb persones alienes al seu nucli familiar.
  • La presència en un grau o un altra, de recolzament per la comunicació no verbal fomentada per persones del seu entorn.
• Al nen se li aplica una intervenció multicomponent que comprèn diferents tècniques. La utilització d'unes o altres dependrà de cada cas particular i de les seves circumstàncies i van dirigides a l'exposició del nen a les situacions en les que està inhibint la parla.

• Les diferents persones involucrades en l'educació del nen han de saber el què s'ha de fer i el què s'ha d'evitar per afrontar el trastorn. És descriuen els objectius del tractament i les diferents etapes intermèdies per involucrar a tots en un esforç de col·laboració. 

El pronòstic de les intervencions haurà de ser sempre prudent, si bé, tal i com s'ha especificat, està influenciat per la promptitud amb que s'inicia el tractament del problema en relació amb la seva aparició.