LA ONICOFÀGIA

_______________________________________________________________

 

La onicofàgia és un hàbit compulsiu caracteritzat per la costum persistent de mossegar-se les ungles. Amb el temps pot provocar múltiples lesions físiques. En els casos més greus, aquests efectes poden provocar, inclòs, la pèrdua total de l'ungla.

Aquesta conducta és freqüent entre nens i adolescents que tendeix a desaparèixer en l'edat adulta. Sol aparèixer desprès dels 3 anys d'edat i és a partit dels 6 anys quan augmenta notablement la seva prevalença. A partir d'aquesta edat s'inicia la tendència a disminuir la seva probabilitat d'aparició i, si això no es produeix, és quan s'ha de intervenir i acudir a un professional perquè detecti les causes. És difícil d'eradicar aquest problema, i, en molts casos, es manté en l'etapa adulta.

 

Causes

_______________________________________________________________________________________________

• Causes de rel psicològica     Es relaciona amb l'ansietat o excés de nerviosisme, timidesa i s'intensifica en períodes d'estrès. És una combinació de factors emocionals com la preocupació, la tristesa, l'agressivitat, o inclòs l'avorriment o l'excitació. Es pot fer estant ansiós o temorós per alguna cosa que preocupi com per alguna cosa que doni vergonya. Així mateix, també pot ser deguda per l'emoció obtinguda al fer una activitat amena o al rebre notícies positives. L'objectiu final d'aquesta conducta seria reduir els nivells d'ansietat aportant plaer a la persona. L'onicofàgia s'acaba automatitzant de manera inconscient.

• Causes de tipus psicosomàtic     En casos severs es pot considerar com una lesió autoinfligida. Aquest resultat es dona com a conseqüència de canvis importants en la família, ambient escolar opressiu, és a dir, totes aquelles situacions que no són habituals en la vida quotidiana i que poden suposar un gran moment d'estrès, ansietat i culpa.

 

Característiques

_______________________________________________________________________________________________

• És una conducta que es repeteix diàriament, varies vegades al dia.

• Se sol donar en circumstàncies d'estrès, ansietat o avorriment, quan la persona veu la televisió, està viatjant o està realitzant alguna que altra activitat que li permet tenir les mans lliures.

• S'estableix com una conducta motora i, per tant, visible per la persona que pateix aquest problema.

 

Conseqüències

_______________________________________________________________________________________________

• Estètiques    Afecta a les mans, boca i dents. Es deteriora la forma de les ungles i dels dits, facilita que es produeixin ferides, poden produir-se infeccions, inflamacions i dolor, desgast i estellament dels incisius centrals superiors, llavis tallats, aftes........... En els nens, a més a més, es poden generar alteracions en la dentició i mala oclusió de les dents anteriors.

• Psicològiques    Es pot generar malestar emocional: sentir culpa o vergonya al realitzar aquesta conducta, tristesa, empipament amb un mateix. Aquests aspectes poden anar acompanyats de crítiques o mofes per part de familiars, companys de classe, amics.

• Socials    Al no ser atractiu veure a una persona amb els seus dits destrossats, pot haver-hi gent que s'espanti o que no desitgi el contacte amb les persones que pateixen aquesta problemàtica.

 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

 

En els casos més greus, la millor manera d'eradicar aquest problema és amb teràpia psicològica, sent l'objectiu la creació de pautes i dotar d'eines que controlin l'hàbit compulsiu de mossegar-se les ungles i disminueixi la seva incidència en la vida de la persona.

 

Adults  

• La teràpia de modificació de conducta ha estat utilitzada àmpliament en el tractament de la onicofàgia i es considerada la tècnica més eficaç fins el moment. El tractament psicològic més utilitzat actualment i el que dona millors resultats és l'entrenament en inversió del hàbit. En aquest tractament, és molt important que la persona prengui consciència d'aquelles situacions a on és més probable que es produeixi el trastorn. Això l'ajudarà a descobrir a on és més propensa a realitzar l'hàbit compulsiu de mossegar-se les ungles i, com a conseqüència, saber en quin moment ha d'estar més alerta per evitar que es produeixi.

• Un cop el pacient és conscient d'a on i en quin moment és més probable que es produeixi el trastorn, aprendrà altres tipus de resposta que siguin incompatibles a la que es desitja canviar, que substitueixi l'impuls negatiu per una conducta que no generi problemes.

Nens

• El problema no ha de corregir-se mai amb un càstig o estant-li constantment a sobre. Aquesta actitud no persuadeix al nen a que deixi de mossegar-se les ungles doncs poques vegades són conscients del que estant fent i, probablement, a la llarga, incrementi la tensió i els faci pensar que mossegar-se les ungles és un problema dels seus pares i no d'ells.

• Que un nen deixi de mossegar-se les ungles no és una tasca senzilla i s'ha de buscar la seva motivació perquè si ell no vol, serà difícil aconseguir-ho. El percentatge d'èxit en la disminució o desaparició d'aquest hàbit depen, en un alt nivell de probabilitat, de que el nen no vulgui abandonar el tractament.

• El procediment d'inversió del hàbit també és el tractament psicològic que també ha mostrat una major eficàcia d'aquest problema en nens.

• Paral·lelament, es important esbrinar quines són les pressions a les que està sotmès el nen i intentar alleugerar-les. S'ha de buscar la causa de l'angoixa del nen.