LES PORS INFANTILS

_____________________________________________________________

La presencia de l'emoció de la por en l'etapa infantil és un fenomen universal. La por és un important component de valor adaptatiu doncs les sensacions que es viuen com desagradables per part del nen poden complir una funció de supervivència en el sentit d'apartar-lo de situacions de perill potencial. Són pors evolutives i normals que van canviant a mida que el nen creix i madura. La tendència natural serà que els temors vagin desapareixent progressivament.

No obstant, quan aquesta por es desadaptativa, és a dir, que no obeeix a cap causa real de perill potencial o es sobrevaloren les possibles conseqüències, el resultat és un enorme patiment per part del nen i dels seus pares. Quan les pors són més severes i persistents, alteren significativament el funcionament del nen en el seu entorn familiar, escolar o social i pertorben sensiblement la seva capacitat per afrontar les situacions quotidianes (anar a dormir, anar a l'escola, estar sol......), ja no formarien part del cicle evolutiu "normal" i haurien de ser objecte d'una atenció psicològica més específica. El perill és que aquestes pors es puguin convertir en patològiques derivant cap a trastorns més importants (fòbies, trastorns d'ansietat......).

Per poder establir la frontera entre la por "normal i la severa", s'haurà de realitzar una exploració precisa i minuciosa, valorant la edat del nen, la naturalesa de l'objecte temut i les seves circumstàncies, així com la intensitat, freqüència, patiment i grau de incapacitació que es produeix en ell.

Possibles origens de les pors infantils

_______________________________________________________________________________________________

• Patrons familiars     Segons alguns estudis, els pares amb tendència a ser porucs i/o amb trastorns d'ansietat, poden tenir fills amb pors o ansietat. S'explicaria en el fet de que els fills busquen i capten la informació sobre les reaccions emocionals dels seus pares davant les situacions d'incertesa.

• Informació negativa (instruccions verbals)     Una informació negativa sobre alguna situació o estímul concret pot ser una font que generi el temor. La capacitat de convicció vindrà condicionada pel rellevant que resulti per al nen la persona que emet la informació.
• Aprenentatge directe     Hi ha un tipus de pors que s'adquireixen com és la por a no poder respirar. Seria el cas de nens que han patit atacs d'asma o s'han despertat sobtadament per la nit amb la sensació de no poder respirar.

• Condicionament    Una mala experiència amb algun esdeveniment important pot provocar por i rebuig amb la simple visió del mateix o el seu estrèpit, reacció que variarà en la seva intensitat, quan grans hagin estat les conseqüències.

• Experiències vitals desagradables o traumàtiques     Impacten emocionalment i en el pitjor dels casos, aquestes pors poden derivar en trastorns clínics.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Depenent de cada cas, i desprès de la corresponent exploració integral del nen, s'establiran els objectius de treball concernents a les necessitats i demandes específiques de cada família i s'instauraran les tècniques psicològiques que millor funcionin per la situació i el nen en concret.

Tot i així, en situacions de pors en nens existeixen eixos centrals d'actuació

• Amb el nen
• • Treball de la seguretat personal i autoestima.
  • Entrenament per una millor gestió de les pors.
  • Identificació i construcció d'alternatives als pensaments anticipatoris que mantenen la por.
  • Exposició progressiva i acompanyada, mitjançat tècniques específiques, a les situacions o estímuls temuts.
• Amb els pares
• • Pautes psicoeducatives per acompanyar i fomentar l'evolució i creixement del nen.