SÍNDROME DEL MENJADOR NOCTURN

_________________________________________________________________

El síndrome del menjador nocturn, és un trastorn alimentari que suposa un desordre en la rutina dels menjars, té com una de les seves conseqüències, la predisposició al sobrepès.

Les persones que pateixen aquesta patologia tot just mengen durant el dia i, a canvi, ingereixen una gran quantitat de calories al llarg de la nit. A més, estan totalment despertes mentre mengen, i solen presentar dificultats per dormir o romandre dormides. Aquest trastorn s'ha de diferenciar de l'hàbit de picar per la nit.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

• No mengen res o quasi res al llarg del mati, ni en l'esmorzar ni en el dinar, ja que la seva sensació de gana a aquestes hores és molt baixa.

• Pateixen alteracions del son, dificultat per conciliar-lo, es desperten amb freqüència al llarg de la nit i llavors, mengen. Desprès de l'hora del sopar realitzen un consum descontrolat d'aliments calòrics coincidint amb els períodes d'insomni. Els aliments més consumits solen ser rics en hidrats de carboni (dolços, brioixeria, pa, pasta, arròs......).

• No es consumeix una gran ingesta d'aliments d'una vegada (no són afartaments), són petites ingestes, pica-pica o refrigeris, però que es realitzen de forma contínua al llarg de la nit, depenent del numero de despertars i sent incapaços de recuperar el son si no  mengen algun aliment.

• No s'utilitzen mecanismes compensatoris per contrarestar els efectes de l'excés de calories com, per exemple, la inducció al vòmit o la presa de laxants.

• Són plenament conscients de la seva conducta, i solen sentir tristesa, impotència i sentiments de culpa, especialment si eleven la ingesta.

• Les ingestes augmenten quan pateixen períodes d'estrès (laboral, personal, familiar......).

• Poden tenir un humor canviant, estar tensos, ansiosos, nerviosos......, sobre tot per la nit. Presenten un estat d'ànim més alt al matí, però que decau segons passen les hores.

Causes

_______________________________________________________________________________________________

No existeixen moltes investigacions sobre aquest trastorn però les investigacions han trobat i descrit l'existència de determinades causes que poden influir o provocar l'aparició d'aquest síndrome.

• Relacionen aquest trastorn amb factors ambientals i socioculturals, així com una certa predisposició genètica. A més, en alguns casos, l'inici d'aquest síndrome està relacionat amb trastorns d'ansietat o depressió que poden portar a aquest augment de la ingesta alimentària per reduir la simptomatologia ansiosa i depressiva.

• No obstant això, una de les causes més probables és la presència d'estrès nocturn.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

• El tractament d'aquesta patologia pot requerir una intervenció multidisciplinar amb diferents professionals (dietista, psicòleg, psiquiatra)

• Inicialment no convé abordar el problema de sobrepès, sinó tractar primer el trastorn alimentari. El tema del control del pes vindrà desprès, ja que no és bo sumar l'estrès que produeix una dieta restrictiva a una persona que està patint aquest trastorn. El prioritari es entendre d'on ve l'ansietat que sent la persona i perquè intenta aplacar-la amb el menjar.

• El tractament psicològic tindrà com objectiu treballar sobre els aspectes relacionats amb els sentiments, emocions o creences i el seu benestar. S'ha de proporcionar al pacient les eines perquè aprengui a afrontar el seu problema i canviar les seves actituds i hàbits enfront del menjar, necessari per superar l'ansietat o la depressió.

• En els casos més greus, el tractament farmacològic pot ser necessari.