TDAH  EN L'ADULT

____________________________________________________________________

 

Fins fa relativament poc temps, es considerava que el trastorn per TDAH no es manifestava més enllà de l'adolescència, de forma que posteriorment es produïa una remissió o desembocava en altres trastorns. Però estudis posteriors van demostrar la persistència dels símptomes en els adults que havien presentat TDAH en la infància.

 

Mentre que els nens mostren els seus problemes principals en l'escola, els adults presenten la majoria de les seves dificultats en la feina, encara que també es poden manifestar a casa o amb la interacció social amb els demés. En general, els símptomes que han predominat en la infància seran els mateixos que romandran en aquesta etapa però matisats per l'edat i solen disminuir amb el temps, sobre tot, la hiperactivitat.

 

Les dificultats pròpies del TDAH com la impulsivitat, la falta d'atenció, les dificultats d'autoregulació emocional......., poden portar a experiències de fracàs, baix rendiment, problemes interpersonals. Aquestes experiències solen desencadenar pensaments d'incapacitat i el desenvolupament d'estratègies d'afrontament per compensar-ho. Les variables psicològiques dificulten a l'adult amb TDAH a gestionar els seus símptomes i acaben generant conseqüències emocionals de culpabilitat, ansietat, ràbia, tristesa, preocupació...........

 

Condicions particulars que es troben en la manifestació del TDAH en els adults

_______________________________________________________________________________________________

GRUP A

• Persones que van presentar TDAH en la seva infància/adolescència amb remissió aparentment total de la seva simptomatologia. Aquest seria el cas de nens amb un diagnòstic precoç i correcte, diagnosticats i eficaçment tractats.

• També estarien inclosos en aquest grup aquelles persones en que la intensitat dels símptomes del trastorn experimenten una progressiva atenuació en funció de la edat, desapareixent en arribar a l'edat adulta. Aquí la hiperquinesia cediria més ràpidament i d'una manera més lenta la impulsivitat, amb una millora relativament tardana del dèficit d'atenció.

GRUP B

• Adults que van presentar TDAH en la seva infància/adolescència i que continuen mostrant alguns símptomes del mateix i/o una baixa intensitat d'aquests, de manera que no provoquen un deteriorament significatiu de l'activitat social, acadèmica o laboral, condicionant escassament la seva qualitat de vida.

GRUP C

• Aquells nens/adolescents que arriben a l'edat adulta mantenint la simptomatologia pròpia del TDAH, encara  que les seves manifestacions es modificaran adaptant-se a aquest extens període evolutiu. Aquesta situació ocorre en els casos en que de nens no van ser tractats adequadament, bé per absència de diagnòstic o bé per no rebre els tractaments apropiats i/o eficaços.

• D'altra banda, el trastorn pot haver presentat una evolució negativa que farà que persisteixi en l'etapa adulta tot i haver estat diagnosticat i tractat.

 

Manifestacions clíniques

_______________________________________________________________________________________________

• Hiperactivitat motora    La hiperactivitat es manifesta en l'adult com una sensació interior d'inquietud motora, dificultat per romandre assegut, caràcter incansable, incapacitat per aguantar activitats sedentàries i  mostrant canvis d'humor quan està obligat a estar inactiu.

• Dificultats en la capacitat d'atenció i en les funcions que es coordinen i interactuen per la consecució d'objectius    Es manifesten per la dificultat per organitzar-se. Es distreuen amb molta facilitat, presenten dificultats per focalitzar o mantenir l'atenció, mostren oblits amb freqüència i perden objectes perquè no recorden a on els han deixat.

• Impulsivitat    Els símptomes impulsius també poden persistir al llarg de la vida i generar repercussions socials i familiars. Les seves manifestacions més lleus inclouen parlar abans de pensar les coses, precipitar la resposta abans de que la pregunta hagi estat formulada, intolerància a l'espera..... Les manifestacions més greus inclouen, en diversos graus, pobre acompliment laboral, implicació excessiva en esdeveniments sense reconèixer les conseqüències i prendre decisions de manera ràpida i sense reflexió el que pot comportar el seu propi perjudici.

• Inestabilitat emocional i dificultats en el control del temperament. 

• Rendiment acadèmic    Es tendeix a aconseguir una menor formació acadèmica tot i presentant un nivell de intel·ligència normal. Així mateix, els adults amb TDAH han tingut més problemes d'adaptació i disciplina en l'àmbit escolar.

• Àrea laboral    Poden presentar una pitjor adaptació laboral i els problemes en la feina poden derivar-se de les dificultats en el control dels impulsos i els problemes d'atenció.

 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

 

El tractament multimodal, que inclou les intervencions farmacològiques conjuntament amb els abordatges psicològics i psicoeducatius, és el que ha demostrat ser el més eficaç.  

• La psicoeducació     És el primer pas en el pla de tractament i consisteix en informar a la persona afectada i a la família sobre el seu trastorn (la seva naturalesa, les causes, l'evolució, les opcions terapèutiques i els factors associats a ell) i aclarir determinades creences errònies sobre ell. El coneixement de la gran part de les dificultats que la persona amb TDAH pateix, permet que el treball terapèutic posterior, si és necessari, es realitzi sota uns ferms coneixements que garanteixin gran part de l'èxit. Els familiars han d'aprendre a apreciar les capacitats i limitacions de l'afectat i desenvolupar, en conseqüència, unes expectatives realistes en relació amb el seu comportament i saber com gestionar determinades situacions.

• Teràpia cognitiu-conductual és el tractament que dona més resultats positius     El principal motiu de la seva efectivitat és perquè es tracta d'una teràpia estructurada i les persones amb TDAH requereixen d'una organització molt establerta per seguir les pautes correctament. L'objectiu de la teràpia és l'aprenentatge d'habilitats per l'afrontament dels símptomes i la seva integració en la vida quotidiana. Paral·lelament es treballen àrees afectades com la gestió del temps, de l'agressivitat i de les alteracions afectives, la solució de problemes i el control dels impulsos.

• El tractament farmacològic serà aconsellat en aquells pacients en que els símptomes perjudiquin notablement la seva vida. Les intervencions psicològiques sense tractament farmacològic poden ser efectives per aquells adults amb una gravetat lleu o moderada en que el tractament terapèutic es considera suficient per solucionar els problemes de funcionament.