TDAH EN LA INFÀNCIA

________________________________________________________________________

 

El TDAH no és una alteració educativa ni és un problema derivat de l'escola. És un dels trastorns més freqüents dintre de l'àmbit infantil i un dels més estudiats en l'àrea del comportament.

Presenta una sèrie de símptomes agrupats en 3 àrees concretes

• Hiperactivitat
• Dèficit d'Atenció
• Control de la Impulsivitat

 

Afecta, majoritàriament, a nens en edat escolar i en nivells de Primària.

Encara que sol diagnosticar-se entre els 6 i 9 anys, no obstant, abans dels 6 anys poden trobar-se símptomes que ja marquen de manera molt clara la possibilitat de que el nen es trobi amb aquesta problemàtica.

Però la valoració no sol efectuar-se fins que el nen comença l'etapa de Primària en l'escola, on l'aprenentatge requereix atenció i concentració i, com a conseqüència comencen a produir-se alteracions en el ritme dels estudis.

 

Solen ser considerats com nens molests, sorollosos i tendeixen a resultar antipàtics i a ser rebutjats pels seus iguals. Els pares i els professors, per la seva part, solen ser més autoritaris i controladors amb aquests nens en comparació amb els que no presenten aquest trastorn. Per aquest motiu, i encara que hi hagi nens amb TDAH que no mostren agressivitat o desobediència, per les seves característiques personals, poden patir experiències negatives que repercuteixen, a la llarga, en el desenvolupament de diversos problemes socials doncs no tenen un procés normal de socialització, i inclòs poden ser més propensos a tenir conductes de risc.

 

En l'escola, solen presentar fracàs escolar, a més de ser molt impulsius el que, en conseqüència, porta als professors i companys a etiquetar-los de pesats, empipadors, mal educats......, el que com a resultat els hi provoca problemes d'autoestima, de conducta i emocionals.

 

Manifestacions

_______________________________________________________________________________________________

• Tenen dificultats per estar-se quiets i quedar-se asseguts    Presenten una activitat excessiva o inadequada no relacionada amb l'ocupació que estan realitzant i es viscuda com molesta per part de les persones que estan al seu voltant.

• Són molt impulsius     Mostren dificultats en el control dels impulsos pel que actuen més que pensen. Aquesta problemàtica els hi origina conflictes a nivell emocional, en les seves relacions socials i també en els aprenentatges doncs poden equivocar-se per precipitació, no perquè no sàpiguen la resposta. També genera que no tinguin la suficient capacitat de frustració i que no controlin els riscos.

• Dificultats en la capacitat d'atenció sostinguda     No s'organitzen, tenen problemes importants a l'hora de realitzar els deures i en el rendiment escolar i familiar perquè comencen una cosa i no l'acaben i obliden fàcilment les tasques.

• Autoestima baixa     Les conseqüències del seu poc autocontrol incita a que es fiquin en embolics i en situacions conflictives amb els seus companys i/o amics. És impopular i això augmenta la baixa autoestima.

 

Trastorns associats

_______________________________________________________________________________________________

• Trastorns de conducta                     Poden presentar problemes de conducta negativistes i desafiants.

• Trastorns emocionals i afectius      Poden ser extremadament fràgils a nivell emocional, presentant problemes d'ansietat.

• Trastorns de l'aprenentatge            Poden tenir més dificultats en l'aprenentatge lector, en la seva expressió escrita i també a                                                                     nivell ortogràfic.

Quan el nen presenta aquests símptomes, els pares han de consultar amb un professional per què diferenciï si la problemàtica fa referència a la presència d'un TDAH, o bé es tracta d'un problema educatiu i/o pertany a altres tipus d'alteracions emocionals.

 

 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

 

El tractament en nens amb TDAH és multimodal, és a dir, es treballa a diversos nivells. No hi ha un tractament universal eficaç, la individualització és la base de que l'evolució del trastorn sigui positiva.

• Tractament cognitiu-conductual     L'objectiu és l'abordatge dels problemes del nen i oferir-li estratègies per gestionar les conseqüències de la seva conducta i així realitzi l'aprenentatge de com té que fer les coses.

• Tractament psicofarmacològic    En ocasions, per més que es treballi a nivell psicològic i/o psicopedagògic, la fortalesa dels símptomes impedeixen ajudar al nen. En aquests casos, l'ajuda farmacològica és necessària.

• Intervenció familiar     S'informa als pares sobre el trastorn perquè el comprenguin i rebaixar la seva ansietat. Així mateix, se'ls entrena perquè aprenguin les habilitats necessàries per poder gestionar les conductes alterades del seu fill.

• Ajuda psicopedagògica    L'escola és el lloc en el que més s'expressa la simptomatologia del TDAH, ja que requereix del nen una sèrie d'actituds que estan contraposades amb els seus símptomes. La finalitat és assessorar als professors sobre tècniques que els ajudin a gestionar les conductes del nen que provoquin pertorbació a l'aula.