TDAH EN L'ETAPA PREESCOLAR

_______________________________________________________________________

Les classificacions diagnòstiques actuals fixen l'edat de 7 anys per determinar el diagnòstic de Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, doncs s'estableix que fins l'edat dels 6 anys, els nens no presenten patrons de conducta fixes, degut a la variació dels seus comportaments en l'entorn, però plantegen la necessitat de que hi hagi símptomes previs.

• Els símptomes principals del TDAH en nens preescolars, dèficit d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat, ja estan presents encara que la simptomatologia derivada de la falta d'atenció serà més difícil de identificar en aquesta etapa del desenvolupament.

• Els nens preescolars amb TDAH del tipus inatent passen més desapercebuts perquè no són tant conflictius, van al seu aire i fan poc cas als demés, treuen les seves joguines del seu lloc però desprès no els hi fan cas i quan estan a classe, no segueixen el ritme dels altres.

El diagnòstic no és fàcil i la seva gran dificultat radica en que els símptomes principals del TDAH poden ser normals en la primera infància i reflectir un problema de desenvolupament transitori. A més, els símptomes poden estar emmascarats per comportaments negativistes o problemes en la interacció pares - fill.

El diagnòstic es basa en els símptomes, però com que en aquestes edats encara no generen limitacions clares en el nen, és molt important la informació aportada pels pares i per les persones adultes amb qui el nen es relaciona. 

L'exploració psicològica també contribueix a donar informació important sobre el seu desenvolupament, valorant si aquesta és adequada i harmònica.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

• Inquietud motora. No paren quiets. Constantment estan fen coses.

• Tendència a la reducció de les hores de son i més dificultat a l'hora de conciliar-lo.

• Dificultat en l'acceptació de les normes, amb rebequeries freqüents davant els límits i les frustracions.

• Conflictes amb els companys de l'escola infantil. Presenta una menor habilitat de interacció amb els companys.

• Solen demanar moltes coses amb insistència i són intrèpids sense veure el perill.

• En ocasions, presenten desordres en la conducta amb alteracions del seu control emocional, sent difícil la gestió del seu comportament.

• El joc sol ser intens i, en ocasions, destructiu amb un pobre control de les conductes motores que deriva, moltes vegades, en una impulsivitat que fa difícil que puguin compartir el seu joc amb altres nens.

• Pobre interès sostingut pel joc.

• Tendeix a presentar una constant demanda dels seus pares i un major número de interaccions problemàtiques amb ells i amb altres membres de la família. 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

• El tractament del TDAH en etapes preescolars es centra en les intervencions familiars i, si és necessari, en una teràpia concreta i individualitzada amb el nen. Si els símptomes interfereixen de manera greu en el seu funcionament i generen importants alteracions dintre del context familiar, es pot plantejar la introducció d'un tractament farmacològic. 

             El tipus de intervenció durant els anys preescolars té el potencial de ser una mesura que previngui el desenvolupament d'altres

             conductes inapropiades i problemes psicològics.

• El treball amb els pares és la identificació dels símptomes. Els pares donen la informació necessària per adoptar el millor abordatge terapèutic, el qual està centrat en el control de la repercussió de la simptomatologia en el seu entorn i en el propi nen.

             Donat que manejar a un nen preescolar amb TDAH comporta una important càrrega d'estrès als pares, és important

             que s'entrenin en l'aprenentatge d'estratègies d'afrontament a les situacions conflictives produïdes pels desordres de conducta del

             nen. El disseny d'un pla d'emergències previ davant les possibles crisis de comportament ajuda a que els pares siguin més

             eficients i eficaços.