LA TIMIDESA

_________________________________________________________________________

La timidesa sempre està present en les persones però pot estar-ho en diferents nivells. La diferència entre una timidesa normal i una patològica s'estableix en funció del grau en que dificulti la dinàmica normal de la vida.

Quan la timidesa entorpeix les relacions socials afectant al desenvolupament i l'èxit acadèmic, és quan es passa a considerar-se patològica.

Habitualment els nens i/o adolescents tímids no han estat considerats mai un problema seriós, i s'ha tingut la creença de que han nascut així i de que milloraran amb l'edat.

Actualment, ja ningú posa en dubte la importància que la interacció interpersonal té en el desenvolupament infantil i en el funcionament psicològic, escolar i familiar. El nen/adolescent ha d'anar construint, com part fonamental de la seva educació, una sèrie d'habilitats socials que de no establir-se de manera adequada, poden limitar-lo en molts aspectes del seu funcionament, a més de produir-li un gran patiment emocional. D'aquí la importància de detectar a temps al nen tímid i oferir-li unes eines útils perquè pugui construir amb una millor eficàcia una comunicació interpersonal saludable.

Els nens/adolescents amb aquest problema es caracteritzen per ser tranquils, callats, temorosos, mostren una marcada tendència a escapar i evitar el contacte social amb altres persones i presenten un dèficit acusat en les relacions interpersonals.

Malgrat que aquesta actitud sol cridar l'atenció als pares i mestres, al no causar problemes, no es planteja, en moltes ocasions, la necessitat d'ajuda especialitzada.

Quan no els hi queda més remei que relacionar-se amb els demés, es dona en els nens o adolescents un conjunt de manifestacions

• No participa ni pregunta a classe o en altres grups d'iguals.

• Li costa iniciar converses amb els seus iguals o prendre la iniciativa en qualsevol activitat.

• Escassa capacitat d'expressió emocional i baixa capacitat de defensa.

• Es mostra reservat, passiu, distant, aïllat.

• Submissió a les decisions dels demès.

• Es donen conductes d'ansietat (anticipatòries de la situació o en la pròpia situació), temors i pors irracionals quan ha d'expressar-se o realitzar alguna conducta davant dels demés. Aquests temors van acompanyats de tremolors, mals de panxa, quequeig......

• Patiment que pot portar a presentar problemes afectius, de baixa autoestima, tendència a subestimar-se i inclòs a desenvolupar sentiments d'inferioritat.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

És important efectuar una distinció entre el nen o adolescent tímid o retret del nen o adolescent trist o deprimit.

• El tímid té un funcionament normal en totes les activitats excepte en aquelles que impliquen afrontar-se a les situacions a les que hi té por.
• El deprimit mostra un escàs interès i disminució de la capacitat de gaudir, apatia, irritabilitat, pèrdua d'energia, sentiments de inutilitat.......

Convé tenir clar els límits de cadascun d'ells, sense oblidar que un nen tímid pateix en excés, el que pot acabar convertint-lo en un nen deprimit.

Fases del tractament terapèutic

• El primer pas i el més fonamental per dissenyar una intervenció terapèutica en la timidesa és efectuar una avaluació exhaustiva, intentant donar resposta a quines són les causes de la mateixa i en quines situacions es produeixen.

• L'avaluació es realitza de manera individualitzada, atenent a les pròpies peculiaritats, circumstàncies i recursos. Un cop elaborada, el tractament es basa en l'aplicació de tècniques (en funció del cas) orientades a aconseguir els objectius terapèutics.
• • Augmentar les situacions de interacció en el nen, amb iguals o amb més grans.
  • Disminuir el retraïment, inactivitat i joc individual.
  • Reduir i eliminar els nivells d'ansietat social.
  • Corregir els pensaments inadequats.
  • Millorar l'autoestima.
• La incorporació dels pares en el tractament del seu fill es fonamental, doncs la intervenció s'ha de prolongar als diferents àmbits (familiar, escolar, social) a efectes de generalitzar els diferents aprenentatges que el nen o adolescent tímid va adquirint durant el tractament terapèutic.