TRASTORN OBSESSIU - COMPULSIU
_________________________________________________________________________
El Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) va està considerat, fins fa alguns anys, una malaltia estranya.
Actualment es reconegut com un problema comú que afecta, aproximadament, al 2% de la població. Aquesta xifra podria augmentar si es considera que hi ha persones que la encobreixen i d'altres que
encara no han estat diagnosticades.
-
Les obsessions són pensaments, idees o preocupacions que van més
enllà de les que es consideren normals. Causen malestar, no poden apartar-se de la ment, i la persona que les pateix intenta, generalment sense èxit, resistir-se a elles o
contrarestar-les amb algun pensament o acció. Solen ser sempre desagradables, absurdes, irreals, vergonyoses i inútils i es perceben com pensaments propis tot i que són involuntaris i sovint
repulsius. Són intrusives, invasores (apareixen sobtadament i del no-res) i angoixants. Fan dubtar a la persona de sí mateixa.
-
Les compulsions són conductes repetitives, incontrolables i irracionals, que es realitzen en resposta a
una obsessió. Estan mancades de finalitat, només la de prevenir que passin certes adversitats no realistes, i amb la seva execució la persona alleugera tensió. Si aquestes conductes no es
realitzen, es pateix una gran ansietat i sovint van en contra dels propis valors, el que genera sentiments de culpa. La persona reconeix la falta de sentit de les seves compulsions.
Al parlar de compulsió no tant sols s'inclouen conductes, sinó també determinats
actes mentals que es denominen rituals la
finalitat dels quals és apartar de la ment pensaments que resulten pertorbadors. Si la persona no pot portar a terme els rituals
obsessius se li genera una enorme ansietat i patiment.
Les obsessions i les compulsions consumeixen molt de temps, són una font significativa de malestar i interfereixen en el funcionament social, laboral i en l'activitat
diària.
El seu inici sol ser gradual, encara que també existeixen casos amb un inici sobtat. El més freqüent és que apareguin en la infància, començant entre els 7 i els 10 anys.
En l'adolescència, els símptomes solen fer-se més clars i evidents i entre els 20 - 30 anys, el TOC sol estar molt
ben definit i estructurat.
Les persones que pateixen un Trastorn Obsessiu - Compulsiu, es donen compte de que tenen un problema i són conscients de la irracionalitat del seu trastorn. Tendeixen a
mantenir les seves obsessions en secret durant molt de temps per vergonya o por a que els vegin com bojos. Solen sentir-se incompresos ja que el seu entorn familiar i social
intenten racionalitzar les obsessions que la persona compren que són irreals però que no pot gestionar-les.
Tipus d'obsessions i de compulsions
_______________________________________________________________________________________________
-
Rentadors i netejadors Les obsessions estan relacionades amb la
contaminació a través de determinats objectes o
situacions.
-
Verificadors Inspeccions de
manera excessiva amb el propòsit d'evitar que passi alguna desgràcia.
-
Repetidors Realització
d'accions de manera repetitiva.
-
Ordenadors Les coses que rodegen han d'estar disposades d'acord
amb determinades pautes rígides, incloent
distribucions simètriques.
-
Acumuladors Es col·leccionen
objectes insignificants o es guarden coses que no s'utilitzaran perquè no es pot
desprendre's d'ells.
-
Ritualitzadors mentals Es recorre a pensaments o a imatges repetitives amb la finalitat de
contrarestar l'ansietat generada
per les idees o imatges que conformen les obsessions.
-
Turmentats i obsessius purs S'experimenten pensaments negatius reiterats, que resulten incontrolables i bastant
pertorbadors.
-
Sexuals
Consisteix en pensaments sexuals recurrents, que inclouen, sobre tot, un temor exagerat a ser
homosexual.
INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA
_______________________________________________________________________________________________
El diagnòstic i el tractament precoç quan s'observen els primers símptomes contribueix a disminuir la
duració del trastorn i la seva severitat ajudant a augmentar la qualitat de vida.
Les investigacions clíniques que s'han dut a terme han generat informació que ha afavorit l'ús de
tractaments tant farmacològics com terapèutics.
Aquest tractament s'aplica tant a nens com a
adults amb la diferència que en els nens el recolzament i la implicació dels pares és molt important en totes les etapes dels trastorn i del seu tractament,
no involucrant-se en els rituals del seu fill.
-
El tractament psicoterapèutic d'elecció és el cognitiu-conductual La seva efectivitat és superior a altres que també tenen eficàcia provada i la seva
finalitat és que la persona entengui el trastorn i els seus símptomes i proporcionar instruments psicològics per gestionar-lo de manera eficaç.
-
Tractament farmacològic L'objectiu es aconseguir contenir i disminuir la intensitat dels símptomes que originen el fort malestar a la persona.
-
La utilització d'un tractament o altra o la combinació dels dos depèn del tipus d'obsessió i/o compulsió i de la seva gravetat, gravetat entesa com el grau de interferència i
incapacitació que el TOC pugui generar en la persona que el pateix.