TRASTORN DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA

__________________________________________________________________

L'escriptura és una conducta molt complexa i en la qual intervenen diferents processos i estructures mentals, però també factors de tipus emocional.

Molts pares es queixen de la mala lletra dels seus fills al observar els treballs de l'escola, treballs als que s'afegeixen freqüentment anotacions dels professors que lamenten una escriptura il·legible, bruta, mal estructurada i lenta. Els nens són renyats per no tenir més cura, o per no posar més interès en com estan escrivint i no presentar els seus escrits amb el mínim de qualitat que es requereix pel seu nivell escolar.

Però, aquests nens, intenten mantenir-se a l'altura de les demandes exigides a classe encara que, malauradament, no aconsegueixen els resultats desitjats. Aquest trastorn del aprenentatge i evolució de l'escriptura, cada dia més freqüent en el mon escolar, es denomina DISGRAFÍA. 

La Disgrafia és un trastorn de l'escriptura que dificulta l'acte d'escriure. Com a dificultat específica d'aprenentatge, és una alteració neuropsicològica que provoca retards en el desenvolupament i en l'aprenentatge de l'escriptura, concretament en la recuperació (de la memòria) de la forma de les lletres i les paraules. Aquestes dificultats es donen predominantment en l'escriptura lliure i en el dictat, però també en el que es denomina com a còpia amb lectura

• Es manifesta en nens que no presenten cap problemàtica que pogués explicar el trastorn i pot portar a dificultats amb l'ortografia, a presentar mala cal·ligrafia i a tenir dificultat per posar els pensaments per escrit. Poden tenir problemes per organitzar les lletres, números i paraules en una línia o en una pàgina.

• Els símptomes específics serien: mida gran de les lletres, lletres inclinades, deformades, excessiu espaiat entre lletres o molt apinyades amb enllaços indeguts entre elles, lletres que no es reconeixen i, en definitiva, un text de difícil comprensió.

• Els problemes amb l'escriptura es poden presentar a dos nivells: en l'escriptura amb paraules o en la redacció-composició, al·ludint a problemes en els nivells superiors d'organització d'idees per a la composició escrita.

La dificultat i l'esforç que per un nen disgràfic suposa l'acte d'escriure són molt desbordants

• La tensió, el nerviosisme i el patiment que li provoquen acaben per tenir repercussions importants en el pla psicològic.

• A més de suportar el pes del seu trastorn, es sent també responsable i culpable. Aquesta situació de fracàs li genera una escassa autoestima i manca de confiança en les pròpies capacitats generant-li malestar psicològic que amb el temps pot donar origen a una elevada desmotivació cap al aprenentatge i a determinades manifestacions a nivell emocional.

Per establir el diagnòstic de la Disgrafía, és necessari tenir en compte l'edat donat que aquest trastorn no comença a manifestar-se fins desprès d'haver iniciat el període d'aprenentatge (desprès dels 6-7 anys) i no seria adequat el diagnòstic si es realitza abans de l'edat indicada. 

Encara que poden notar-se signes a preescolar o al principi del curs 1 ° de primària, no se sol diagnosticar fins a finalitzar aquest curs, i és habitual que el trastorn es posi de manifest en el 2º curs.

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

_______________________________________________________________________________________________

• S'efectua una avaluació individual que té com objectiu la valoració dels aspectes específics dels processos que conformen l'escriptura, d'àrees més generals com la intel·ligència i de la possible presencia de conseqüències emocionals derivades de la problemàtica. Aquesta avaluació és molt similar a la plantejada en la Dislèxia ja que moltes de les proves que s'utilitzen estan dirigides als processos lecto-escriptors.

• La intervenció psicoterapèutica es centrarà en els aspectes deficitaris que s'hagin detectat i que tindrà com objectiu recuperar la coordinació, rehabilitar la percepció i atenció gràfica, estimular la coordinació viso-motriu i corregir els moviments bàsics que intervenen en l'escriptura. La reeducació no només cal fer-la sobre el símptoma identificat sinó entenent al nen com a expressió d'un conjunt únic de diferents factors culturals, familiars, emocionals.......