TRASTORN DISMÒRFIC CORPORAL

________________________________________________________________________

El Trastorn dismòrfic corporal es caracteritza per una preocupació desmesurada o molt exagerada per un/s defecte/s físic/s que, en realitat són imaginaris ja que no són evidents o bé, són lleugerament visibles a altres persones. L'aparença física de qui pateix el trastorn és normal i si existissin lleus anomalies físiques, la inquietud que presenta és excessiva.

El Trastorn dismòrfic corporal comença habitualment en l'adolescència i pot ser una mica més freqüent entre les dones.

Se sent una gran ansietat i es passa molt de temps examinant els propis "defectes" i tractant d'amagar-los utilitzant molt maquillatge, peces de vestir gruixudes o amples, barrets o pentinats especials. Habitualment, hi ha una demanda als familiars o persones de confiança de paraules que tranquil·litzin, però aquests comportaments només semblen tenir un efecte d'alleujament a molt curt plaç.

Es vol millorar l'aspecte que es considera problemàtic i això comporta passar per múltiples tractaments dermatològics, cosmètics o cirurgies estètiques, però aquests tractaments no solen resoldre el problema i, inclòs, poden empitjorar-lo.

La percepció sobre el seu propi cos acaba provocant efectes destructius en la vida i porta a desenvolupar hàbits que resulten negatius per al benestar. Aquests hàbits tenen un impacte significatiu en com aquestes persones viuen el seu dia a dia i minven la seva autoestima.

Les preocupacions més freqüents es relacionen amb defectes facials (arrugues, grans o taques, cicatrius, marques vasculars, acne, excés de borrissol.......), defectes en la forma, mida i altres característiques del nas, ulls, parpelles, celles, orelles, boca, dents...... Però qualsevol altre part del cos pot convertir-se, també, en objecte de preocupació.

Aquesta creença no basada en la realitat pertorba i interfereix la seva vida, provocant que, a la llarga, la persona arribi a no relacionar-se amb els demés per por a que la critiquin o se'n burlin del seu defecte, podent perdre, inclòs, les seves habilitats socials. L'evitació social i laboral per causa del trastorn poden resultar molt acusades.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

Els símptomes del Trastorn dismòrfic corporal varien de persona a persona. Algunes d'elles eviten el contacte social, perquè les posa ansioses i les estressa. Altres s'exposen al al públic, però estan constantment nervioses i acomplexades.

Aquests símptomes poden aïllar a la persona, interrompre la seva vida escolar o laboral, i ocasionar-li problemes de relacions amb amics i familiars.

• Desplega una conducta repetitiva i excessiva, per exemple, mirar-se molt davant un mirall o una superfície reflectant, comparar la seva aparença amb la d'altres persones......., en resposta a la seva preocupació per l'aparença.
• Són normals els símptomes de depressió, baixa autoestima i aïllament.
• Arreglar-se freqüentment el cabell.
• Aplicar-se maquillatge de manera continuada.
• Furgar-se la pell.
• Canviar-se la roba amb freqüència.
• Comprar grans quantitats de productes de bellesa.
• Fer massa exercici.
• Procurar tractaments dermatològics o cirurgia estètica.

 Aquestes conductes poden consumir molt de temps.

Causes

_______________________________________________________________________________________________

Es difícil determinar què origina exactament aquest trastorn. Malgrat tot, les investigacions han detectat l'existència de diferents causes que poden provocar que una persona acabi patint aquest trastorn.

• La cultura de la imatge     Es evident que la cultura de la imatge i la influència dels mitjans de comunicació és determinant en com es percep el propi cos. S'està contínuament en contacte amb revistes i anuncis que envien el missatge de que si no es té un cos perfecte no es val res.
• Bullying     Les persones amb Trastorn dismòrfic corporal poden haver desenvolupat una percepció negativa de la seva pròpia imatge fruit d'haver estat assetjades durant l'adolescència (encara que també en edats més primerenques o més tardanes), quan s'és més sensible sobre l'aparença corporal. A més, les burles dels companys d'escola poden originar aquest tipus de trastorn.
• Baixa autoestima    Pot ser una conseqüència encara que també una causa, el que pot provocar que la persona es vegi pitjor del que està.
• Por a la soledat     La por a no tenir amics o parella pot provocar que desenvolupi patrons de pensament que el portin a patir un Trastorn disfòric corporal. Per exemple, si una persona pensa que gràcies a l'aparença pot tenir més amics i ser més popular, la pressió extra per aconseguir-ho pot portar-la a patir aquest trastorn.
• Perfeccionisme     Les persones perfeccionistes són molt dures amb sí mateixes i s'exigeixen molt. La seva obsessió per la perfecció pot estar centrada en la seva aparença física, que els predisposa a patir aquest trastorn. 

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Un dels contratemps més importants és que la majoria de les persones que pateixen un Trastorn Dismòrfic Corporal no accepten tenir un problema de salut mental. Aconseguir que acceptin el tractament és, de vegades, difícil.

• Objectius
• • Disminuir el malestar - ansietat, no dedicar tant de temps al aspecte físic, control dels símptomes obsessius, menys pensaments negatius, percepció corporal més realista, millora de l'autoestima i funcionament diari més adequat.
  • El tractament psicològic d'elecció per aquest trastorn és el cognitiu - conductual. L'objectiu d'aquesta teràpia és identificar les connexions entre els pensaments, sentiments i el comportament del pacient perquè pugui adquirir habilitats pràctiques per superar aquest trastorn. El tractament es centrarà en l'actitud de la persona cap al seu propi cos i la seva aparença física amb la finalitat de reduir la necessitat de portar a terme comportaments negatius i també a ajudar al pacient a sentir-se menys ansiós respecte a la seva pròpia imatge corporal.
  • En ocasions, la combinació de teràpia i farmacologia és la més apropiada.