TRASTORN EXPLOSIU INTERMITENT 

_____________________________________________________________________________________

El Trastorn Explosiu intermitent és un problema relacionat amb el control dels impulsos en que la persona que el pateix té dificultat per gestionar adequadament i controlar els empipaments extrems i l'agressivitat. Es reacciona d'una manera excessiva davant de certes situacions i/o frustracions, sense necessitat de que hi hagi un estat d'ànim alterat previ, manifestant una hostilitat descontrolada i experimentant una sensació d'alleugeriment durant l'arrencada de ràbia.

Desprès d'aquests brots d'agressivitat o reaccions desproporcionades, en les que no s'han tingut en compte les conseqüències dels seus actes o el possible càstig que comporta, es qüestiona els motius de la seva manera d'actuar, apareixent remordiments i sentiments de culpa per no haver pogut controlar aquests impulsos. Les persones amb aquesta problemàtica presenten una baixa tolerància a la frustració que els fa molt sensibles a tot el que els hi molesta i, inclòs a allò que no aconsegueixen.

Un petit incident, qualsevol contrarietat que sorgeixi, pot ser el detonant que desencadeni un episodi d'agressivitat desmesurada, passant desprès a un estat d'ànim deprimit i de culpa. Aquest "atac" sol remetre ràpida i espontàniament. 

En ocasions, les persones amb aquest trastorn poden culpar als demés. És un mecanisme de defensa que utilitzen per no tenir que reconèixer la seva responsabilitat, però mantenen el sentiment de culpa posterior.

El diagnòstic del trastorn explosiu intermitent ha de fer-se desprès d'un acurat estudi de la història personal. S'ha de valorar la infància per identificar els episodis de pèrdua de control associats a explosions d'agressivitat.

Característiques

_______________________________________________________________________________________________

• Pateix o ha patit diversos episodis de dificultat de control de l'agressivitat que acaben tenint conseqüències negatives.
• La resposta agressiva és desproporcionada al fet que l'origina.
• La crisis d'agressivitat apareix en uns minuts i desprès remet ràpida i espontàniament.
• Entre els episodis explosius sol haver-hi una conducta normal, encara que els incidents agressius fan que qui pateix aquest trastorn tingui, amb freqüència problemes matrimonials i/o laborals.
• A l'episodi d'agressivitat li segueix una sensació de remordiment i culpa.

Complicacions

_______________________________________________________________________________________________

• Pèrdua del lloc de treball.
• Separació o divorci.
• Accidents de trànsit.
• Dificultats socials.
• Problemes legals.

Les conseqüències s'estenen més enllà del moment explosiu, en el transcurs del qual la persona pot donar un cop, empènyer i tirar objectes. Aquesta actitud pot provocar que la parella l'abandoni, perdre la feina i l'allunyament de les seves amistats, donat el seu caràcter imprevisible que tant explota a casa, en el carrer o en la feina, i que deriva, tot plegat, a l'aïllament.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

És important que les persones que pateixen aquest trastorn reconeguin que perden el control i que necessiten ajuda per poder controlar els seus accessos d'agressivitat. Abans d'iniciar el tractament terapèutic es realitza una avaluació complerta per determinar l'origen d'aquesta dificultat de control.

• L'objectiu del tractament és la reducció dels episodis explosius a través de la teràpia cognitiu-conductual. De vegades, quan els brots explosius són d'elevada intensitat, es requereix una intervenció conjunta, la combinació de la teràpia amb psicofarmacologia. 
• És important entrenar a la persona en tècniques psicològiques que ajudin a controlar els impulsos, augmentar la consciència sobre la seva agressivitat i aprendre a dominar-la, així com tractar l'estrès emocional que presenti. La finalitat serà mitigar les conseqüències d'aquesta problemàtica en la vida del pacient i en els que l'envolten, facilitant un millor desenvolupament social, personal i laboral.
• És fonamental la participació activa de la família o de la parella durant el tractament.

Tècniques terapèutiques

• Reconeixement de les sensacions i els signes fisiològics que es tenen abans de presentar els impulsos.
• Detecció de les situacions que desencadenin la conducta agressiva.
• Generació de conductes alternatives que permetin transformar l'agressivitat en emocions més controlables i adequades.
• Tècniques de relaxació amb les que s'aconsegueix guanyar un temps des de que apareix la irritació fins que s'explota, el suficient perquè no es desencadeni l'episodi d'agressivitat.
• Entrenament en habilitats socials per compensar els efectes nocius del trastorn, a la vegada que ajudi a expressar el malestar de forma assossegada.
• Valoració de les situacions en la seva justa mida.
• L'ús del alcohol o altres drogues està totalment desaconsellat ja que pot fer que la persona perdi el control amb més facilitat.