TRASTORNS DEL CONTROL DELS ESFÍNTERS

___________________________________________________________________________

Els Trastorns del control dels esfínters són freqüents en la clínica infantil i es produeixen quan, de forma repetida, el nen evacua excrements (encopresi) o orina (enuresi) a llocs inadequats (al llit, a la roba o al terra), sigui de manera involuntària o intencionadament, i tant durant el dia com a la nit.

El comportament no es degut, exclusivament, als efectes directes d'una substància ni a una malaltia mèdica.

Aquests trastorns per ser considerats importants, s'han de donar amb certa freqüència i generar malestar, interferint de forma negativa en les activitats del nen.

Tipus dels Trastorns del control dels esfínters

_______________________________________________________________________________________________

• Enuresi     Per diagnosticar-la ha d'estar present al menys dos cops per setmana, durant al menys 3 mesos i sobrepassar l'edat en la que s'espera la continència (5 anys). La Enuresis pot ser diürna (a les hores de vigília), nocturna (durant la nit) o combinada.

• Encopresi     Per diagnosticar-la cal que estigui present un cop al mes durant al menys 3 mesos i superar l'edat en la que s'espera la continència (4 anys).

Curs dels Trastorns del control dels esfínters

_______________________________________________________________________________________________

Es troben dos tipus de curs del problema, tant en la Enuresi com en la Encopresi

• Primari     Quan el nen mai ha adquirit el control voluntari de l'eliminació de l'orina o femta.

• Secundari     Quan el problema s'ha desenvolupat posteriorment a que el nen ja hagués assolit el control dels esfínters.

Factors psicològics

_______________________________________________________________________________________________

• Els nens amb Enuresi presenten problemes emocionals generats per canvis d'escola, la separació dels pares, el naixement d'un germà, trasllats de domicili, violència......., en definitiva qualsevol factor que alteri el seu entorn. L'enuresi, a qualsevol edat, pot produir agressivitat, i torbació amb sentiments de vergonya i baixa d'autoestima.

• Els nens amb Encopresis  presenten problemes emocionals derivats del ensenyament inadequat, forçat o perfeccionista dels hàbits de higiene o a l'existència de certs esdeveniments estressants. De vegades la conducta d'embrutar-se pot estar mantinguda per obtenir l'atenció dels pares. Generalment els nens que pateixen encopresis senten vergonya, torbació i baixa autoestima. S'amaguen física i emocionalment degut a que els hi dona molta por a ser descoberts o acusats pels pares, germans o companys de classe.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

La freqüència d'aquests comportaments i el malestar que generen fa necessària una intervenció terapèutica.

• S'ha de realitzar una avaluació completa que ha d'incloure una exploració mèdica que descarti per complert un problema d'origen orgànic. Quan no existeixen causes orgàniques és quan es pot pensar que els trastorn de l'eliminació es deu a un problema psicològic.

• Es revisa la possible associació del trastorn amb altres alteracions recollint informació sobre els hàbits d'eliminació, les característiques de l'ambient que envolta el nen, què passa quan succeeix el problema....., tota la informació que permeti identificar els factors relacionats amb l'origen i manteniment del trastorn de l'eliminació.

• La teràpia psicològica compren l'aprenentatge del control dels esfínters i psicoteràpia individual per ajudar al nen a expressar els seus conflictes i a superar els sentiments negatius (vergonya, culpabilitat o pèrdua d'autoestima) que li causa la situació.

• El recolzament dels pares és important en la intervenció terapèutica per la qual cosa se'ls hi ofereix una sèrie de recomanacions sobre com afrontar i gestionar la situació correctament.