TRASTORNS DEL SON EN L'ETAPA PREESCOLAR
__________________________________________________________________
Els nens, en aquesta etapa evolutiva, no són aliens als trastorns del son. Es considera que un percentatge significatiu de les
visites al pediatre, estan relacionades amb algun problema lligat al son.
Les necessitats del son varien considerablement. No hi ha un patró homogeni i el que necessita un nen no té perquè ser aplicable a un altra. No obstant això, si li costa
conciliar el son regularment o mantenir-lo al llarg de la nit o si es troba cansat i somnolent durant el dia, s'ha de sospitar l'existència d'un problema de son o dels hàbits que condueixen a
ell.
-
Abans de l'any, el nadó, un cop satisfetes les seves necessitats corporals i quan no
interfereixen altres problemes, pot quedar ràpidament adormit ja que el son va íntimament lligat a la impressió de sacietat i el despertar està estretament vinculat a la sensació de gana.
-
-
Si es produeixen alteracions en el ritme habitual del son, aquests solen estar relacionats amb
dificultats en l'alimentació o amb trastorns de la relació mare-fill.
-
Les dificultats en conciliar el son poden ser degudes a diversos factors, sent els més importants: la
inadequada aplicació dels hàbits alimentaris, la rigidesa en els horaris, alimentació mal compaginada amb les necessitats del nen i manca d'estimulació en general.
-
També pot donar-se una sobreestimulació que provoqui en el nadó un estat de
hiperexcitabilitat que li impedeixi dormir.
-
Una absència de contacte incidirà igualment en el trastorn.
-
En el primer any, cada nen mostra un ritme propi de son i el desconeixement de les necessitats naturals del nadó pot crear les
primeres dificultats en el funcionament del dormir.
-
Al llarg del segon any, poden aparèixer les primeres dificultats en conciliar el son independentment de que durant el
primer any s'hagi establert un bon ritme de son sense problemes.
-
-
En aquesta edat, el nen sol estar excitat doncs el domini de la marxa li ofereix un nou camp de possibilitats i per conciliar el son necessita abstreure's dels seus
interessos. Com això no és fàcil, el nen tractarà de mantenir-se despert utilitzant tots els mitjans dels que disposi. La incapacitat per suportar el començament de l'autonomia
genera cridades d'atenció a la mare a través de plors, rituals, ....., o bé la necessitat de dormir-se amb ninots. Tots aquests mecanismes els utilitza per reduir l'angoixa i
així possibilitar el pas de la vigília al son.
-
Hi ha una sèrie de factors que poden provocar ansietat i pertorbar el son, entre ells estarien els horaris irregulars, un ambient sorollós i tens, la sobreestimulació
del nen per part dels adults i les imposicions excessives en el terreny de l'educació.
-
En l'etapa compresa dels 3 als 5 anys, el son tendeix a normalitzar-se, encara que poden
continuar algunes dificultats com despertar-se varies vegades durant la nit, cridar a la mare, patir sons desagradables........
Principals Trastorns del son
_______________________________________________________________________________________________
-
Somnambulisme L'edat més freqüent és de 4 a 8 anys. El nen somnàmbul, estant adormit, s'aixeca del llit i
realitza activitats quotidianes per a ell. No requereix tractament psicològic però sí precaucions per evitar que el nen pugui fer-se mal
durant l'episodi de somnambulisme, de manera que el professional assessorarà la millor manera d'evitar-ho.
-
Somnilòquia És l'expressió de sons verbals emeses pel nen mentre està
dormint (frases molt curtes, de vegades inintel·ligibles, acompanyades, en ocasions, de rialles o crits). S'observen abans dels 3 anys i poden persistir fins edats escolars.
No constitueixen cap problema, pel que no requereix tractament i, de vegades, poden estar relacionats amb situacions puntuals de tensió.