LA VIGORÈXIA

______________________________________________________________________

La vigorèxia no està reconeguda com una malaltia, però es tracta d'un trastorn o desordre emocional a on les característiques físiques es perceben de manera distorsionada.

És l'obsessió patològica per un cos perfecte i musculat. Per detectar-la poden ser significatius els canvis bruscs en l'aspecte físic i un desenvolupament muscular excessiu i molt ràpid. Les persones que la pateixen no són massa conscients de la seva problemàtica.

No és un trastorn estrictament alimentari però sí comparteix la patologia de la preocupació obsessiva per la figura i una distorsió del esquema corporal. Associa bellesa amb un augment de massa muscular. La major part de les hores del dia estan dedicades a realitzar exercici físic i a pensar en poder portar una dieta rica en aliments proteics per així augmentar la musculatura del cos. El trastorn s'agreuja quan s'hi afegeix el consum o abús d'hormones i/o anabolitzants esteroides que faciliten o milloren aquest augment de proporcions corporals i, com a conseqüència, el risc de patir malalties.

La persona que pateix aquest problema presenta una inquietud excessiva pel seu cos, convertint-se en el principal objectiu de la seva vida. Es veu sempre amb falta de tonicitat i musculatura que la porta a dedicar el seu temps lliure a realitzar exercici físic de manera continuada. En la majoria dels casos, el cos està desproporcionat adquirint una massa muscular poc consonant amb la seva talla i contextura física. 

És molt important saber diferenciar la vigorèxia amb la pràctica habitual de qualsevol esport. L'esport mesurat beneficia molt física i mentalment, aportant innumerables avantatges a la salut i a la qualitat de vida.

Símptomes

_______________________________________________________________________________________________

• Obsessió per un cos musculós     Però portat a l'extrem, ja que encara que s'hagi aconseguit, la visió de la imatge corporal està tant distorsionada que, davant del mirall, es continua veient dèbil i escanyolit.
• La major part del temps es passa pensant i actuant per mantenir la forma física i la musculatura màxima     Pel que, reiteradament, es comprova el pes i mesures, es fan comparacions amb altres persones que facin fisioculturisme, mirar-se al mirall........
• Entrenament amb dedicació obsessiva i quasi exclusiva     Deixant de costat altres assumptes d'ordre social, laboral i cultural.
• Dieta baixes en grasses i riques en hidrats de carbó i proteïnes     L'objectiu seria augmentar la massa muscular.
• L'ànsia per adquirir a tota costa una aparença atlètica     Portant al consum de substàncies perjudicials pel organisme.
• En ocasions, també es recorre a una pràctica més perillosa per la salut     És el consum de dopatge per obtenir un increment de la massa muscular i disminuir la fatiga.
• Baixa autoestima     La falta d'autoestima sol ser un dels principals detonants d'aquest trastorn.
• Les persones que pateixen aquests problemes presenta unes característiques essencials     Solen ser immadures, introvertides i, sobre tot, inconformistes amb la seva aparença. 
• Aquest trastorn pot evolucionar a un quadre obsessiu-compulsiu al que se suma una alteració nutricional, metabòlica i deformació corporal     El quadre obsessiu pot fer que el vigorèxic se senti fracassat, abandoni les seves activitats i inverteixi totes les hores possibles en un gimnàs.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

_______________________________________________________________________________________________

Els principals factors desencadenants involucrats són de tipus cultural, social i educatiu als que les persones afectades de vigorèxia estan exposades contínuament. Per aquest motiu, el tractament és de tipus psicològic, sent el de tipus cognitiu-conductual el que ha demostrat tenir més eficàcia. L'objectiu és la modificació de la conducta i de la perspectiva que es té sobre el seu cos, explorant les causes que estan originant el trastorn.

El tractament es basarà en modificar aquests mals hàbits realitzant altres activitats que no siguin només esportives i, amb el recolzament psicològic, recuperar l'autoestima.

• Disminuir l'entusiasme i l'ansietat per la pràctica esportiva intensa aconseguint que es tingui interès per altres activitats menys nocives pel cos.
• Modificació de la distorsió sobre la percepció que es presenta sobre sí mateix, de manera que es desenvolupi una auto-imatge més realista.
• Control dels pensaments recurrents sobre el cos i els sentiments al respecte.
• Reduir el número d'hores que es dedica a la pràctica d'exercici i substituir aquesta activitat per altres del seu grat, en les que, a més, es relacioni amb altres persones i adquireixi nous hàbits i aficions, amb la finalitat d'aconseguir que es redueixi l'obsessió pel cult al cos.
• L'entorn afectiu compleix una funció molt  important en la seva recuperació al brindar-li el recolzament quan s'intenti disminuir el programa d'exercicis a rutines més raonables.
• En alguns casos el trastorn és tant greu que es necessari recórrer a establir un tractament farmacològic per controlar la simptomatologia obsessiva sobre l'exercici físic i reduir les alteracions en la percepció del cos. També és convenient un tractament nutricional en que l'objectiu sigui el canvi en els hàbits d'alimentació.